Al Barça comencen a aparèixer dubtes seriosos al voltant d'una de les peces defensives que havia de marcar diferències aquest hivern. Joan Garcia ha estat el primer a verbalitzar una sensació que ja recorre el vestidor perquè l'equip no se sent segur quan João Cancelo juga. El porter considera que la seva presència enrere genera més incertesa que solucions en molts moments
La trobada davant l'Albacete ha estat el punt d'inflexió. Un partit teòricament tranquil que va acabar reforçant els dubtes. Cancelo es va jugar l'expulsió a la primera part amb diverses accions imprudents i va acabar sent substituït al descans per no quedar-se amb deu. Un moviment que no va passar desapercebut ni per al cos tècnic ni per als seus companys.
Joan Garcia no confia en Cancelo enrere
Des de la porteria, Joan Garcia percep el joc amb molta claredat. El porter no s'acaba de sentir protegit quan João Cancelo defensa la seva banda. Considera que el portuguès assumeix riscos innecessaris, perd l'esquena amb facilitat i obliga l'equip a reajustaments constants que trenquen l'equilibri defensiu habitual.
El problema, segons es comenta al vestidor, no és puntual. La inseguretat es repeteix sempre que el lusità juga. Fins i tot en un escenari com el de l'Albacete, on el nivell del rival no exigia tant, Cancelo va deixar sensacions preocupants. Per a Joan Garcia, això és un senyal que el problema és estructural i no un cas aïllat.
Koundé es guanya la titularitat sense jugar
Davant aquest escenari, el porter té clara la seva preferència. Jules Koundé li transmet molta més seguretat al lateral dret. No és perfecte, comet errors i no té la qualitat ofensiva de Cancelo, però la seva fiabilitat enrere genera calma en la línia defensiva. Al vestidor s'assumeix que Koundé és molt millor si l'equip necessita defensar i en banda dreta, amb Lamine no cal gaire més en atac.
Hansi Flick valora el que Cancelo aporta amb pilota, va ser el que va portar a acceptar el seu fitxatge, però també sap que l'equilibri defensiu és una de les assignatures pendents de l'equip. La substitució al descans davant l'Albacete va ser un missatge clar: la paciència no és infinita. Així doncs, en el Barça s'obre una reflexió incòmoda. João Cancelo segueix molt lluny del nivell mínim que se li exigeix en defensa, i ni tan sols en partits còmodes transmet tranquil·litat. Joan Garcia ho té clar: prefereix menys brillantor i més seguretat. I ara és Flick qui ha de decidir què pesa més en el seu onze.