El tabac continua sent una de les principals xacres de salut pública a escala mundial. Segons l'Organització Mundial de la Salut, més de 1.300 milions de persones fumen al món, i el consum de tabac provoca milions de morts cada any per malalties cardiovasculars, càncer o patologies respiratòries. Tot i que en molts països desenvolupats el nombre de fumadors ha descendit progressivament gràcies a campanyes de conscienciació i restriccions legals, el problema continua molt present, especialment entre joves i en països en desenvolupament.
En aquest context, Irene, psicòloga especialitzada en deshabituació tabàquica, proposa un enfocament diferent per deixar de fumar. El seu missatge és clar: “Per deixar el tabac no n'hi ha prou amb força de voluntat; has de trobar l’emoció que hi ha darrere del cigarret”. Una idea que desplaça el focus de l'hàbit físic cap al món emocional.
El tabac: xifres, tendències i falses solucions
En les últimes dècades, el consum de tabac tradicional ha baixat en països com Espanya, però han sorgit noves formes de consum: vaporitzadors, cigarrets electrònics o tabac escalfat. Moltes d'aquestes alternatives s'han presentat com a solucions menys tòxiques o eines per deixar de fumar. Tanmateix, no eliminen l'addicció, només la transformen.
El mercat ha ofert pegats de nicotina, xiclets, pastilles, inhaladors o aplicacions mòbils per controlar el consum. Aquestes eines poden ser útils com a suport, però la Irene adverteix que si no s'aborda el motiu emocional, el fumador sol recaure o substituir el cigarret per una altra conducta compulsiva.
La psicòloga recorda que fumar rarament té a veure només amb la nicotina. Està associat a rutines, moments concrets del dia i, sobretot, a estats emocionals: estrès, ansietat, solitud, avorriment o necessitat de desconnexió.
L'emoció darrere del cigarret
Segons explica la Irene, cada fumador té una relació única amb el tabac. Per a alguns, la cigarreta és una pausa; per a altres, una companyia; per a molts, una forma de regular emocions difícils. “El cigarret no calma, tapa”, assenyala la psicòloga. Tapa una emoció que no se sap gestionar d'una altra manera.
El veritable canvi, afirma, comença quan la persona es pregunta per què fuma, no per què. Què obté emocionalment del cigarret? Quina necessitat està cobrint? Identificar aquesta emoció permet buscar alternatives més saludables: aprendre a gestionar l'ansietat, posar límits, descansar de veritat o expressar el que se sent.
La Irene insisteix que deixar de fumar no s'ha de viure com una pèrdua, sinó com un procés d'autoconeixement. Quan es treballa l'emoció que sosté l'hàbit, el desig de fumar perd força de manera natural, sense lluita constant.
En definitiva, l'enfocament psicològic proposa anar més enllà del recompte de cigarrets. El tabac no és només una addicció química, sinó una resposta emocional apresa. I com recorda la Irene, quan entens què hi ha darrere del cigarret, deixar de fumar deixa de ser una batalla i es converteix en una decisió conscient.