Un jutjat ha declarat improcedent l'acomiadament d'un treballador de supermercat acusat de manipular les dates de caducitat d'alguns productes per poder seguir venent-los al públic. L'empresa sostenia que aquesta conducta suposava una falta molt greu i una fallida total de la confiança, motiu pel qual va procedir a l'acomiadament disciplinari del mateix. No obstant això, el tribunal no ha donat el vistiplau a la versió de l'empresa i ha donat la raó a l'empleat en considerar-lo improcedent.
Com a conseqüència de la sentència, el treballador ha rebut una indemnització de més de 27.000 euros. El fall subratlla que no n'hi ha prou amb imputar una conducta irregular per justificar un acomiadament, sinó que l'empresa ha de demostrar de forma clara i concreta tant els fets com la responsabilitat directa de l'empleat, cosa que en aquest cas no ha quedat acreditada ja que l'empresa també té part de responsabilitat en el cas.
Una pràctica tolerada, a priori, per l'empresa
El jutjat considera provat que la manipulació de dates de caducitat no era una actuació aïllada ni desconeguda per a la direcció. Segons la sentència, es tractava d'una pràctica tolerada pels superiors, que havia estat permesa en diverses ocasions sense que s'adoptessin mesures disciplinàries prèvies o avisos. Aquest punt resulta clau, ja que impedeix a l'empresa al·legar una conducta sorprenent o especialment greu
A més, el tribunal assenyala que no s'ha demostrat que fos sempre el mateix treballador qui realitzava aquestes modificacions. L'empresa no va poder provar que l'empleat fos l'únic responsable ni que actués per iniciativa pròpia. Cosa que debilita de forma notable la causa al·legada per justificar l'acomiadament disciplinari.
Manca de proves i acomiadament improcedent
Un altre element determinant ha estat la manca de proves concloents. El jutjat recalca que no n'hi ha prou amb sospites o acusacions simples, ja que la càrrega de la prova recau en l'empresa, la qual ha de provar que el treballador no feia bé les coses. En no acreditar-se de manera fefaent l'autoria exclusiva ni la gravetat de la conducta, l'acomiadament no es pot considerar provinent de cap de les maneres.
La sentència recorda que quan una empresa tolera durant anys una determinada forma de treballar, no pot convertir-la de sobte en motiu d'acomiadament sense advertències ni canvis en els protocols comunicats de forma correcta. Així doncs, el tribunal declara l'acomiadament improcedent i reconeix al treballador el dret a una indemnització de 27.000 euros, tancant un cas que torna a posar el focus en els límits de l'acomiadament disciplinari i en la importància de la coherència empresarial.