Ferran Adrià ha explicat en més d'una ocasió que la revolució gastronòmica que va impulsar des d'elBulli no sempre va ser compresa ni tan sols dins de la seva pròpia família. El seu pare, acostumat a una cuina molt més tradicional, veia alguns d'aquells plats mínims, tècnics i visualment sorprenents amb una barreja d'incredulitat i distància.
"Això és per als gats", va arribar a dir-li en contemplar una de les seves propostes. La frase resumeix perfectament el xoc entre dues maneres d'entendre el menjar. Per a Adrià, cada plat era investigació, llenguatge i creativitat. Per al seu pare, menjar seguia significant trobar una ració recognoscible, contundent i capaç de saciar sense necessitat de cap explicació prèvia.
El seu pare representava el comensal tradicional
Adrià mai va interpretar aquella reacció únicament com una crítica. En certa manera, el seu pare representava milers de persones que no entenien per què un restaurant podia servir espumes, esferificacions, gelatines o petites elaboracions allunyades de la cuina domèstica. El cuiner sabia que estava trencant codis i que aquesta transformació generaria rebuig abans de convertir-se en referència.
El contrast també li permetia comprovar fins a quin punt havia canviat la seva pròpia visió. Havia començat a la cuina gairebé per casualitat i va acabar defensant que cuinar podia ser una disciplina creativa comparable amb altres arts. El seu pare, en canvi, mantenia una relació molt més directa amb el menjar: un plat havia de reconèixer-se, gaudir-se i alimentar sense convertir-se en un exercici intel·lectual.
La incomprensió també va formar part de la revolució
Aquella diferència no va impedir que Adrià seguís avançant. Al contrari, les reaccions de sorpresa confirmaven que estava explorant territoris nous. elBulli va acabar transformant la gastronomia internacional precisament perquè es va atrevir a qüestionar formats, textures, temperatures i conceptes que semblaven intocables. El que inicialment podia semblar estrany va acabar influint en cuines de tot el món.
La frase del seu pare roman com una de les millors imatges d'aquell canvi. No calia ser enemic de la innovació per no comprendre-la immediatament. Adrià va conviure amb aquesta distància fins i tot a casa i va aprendre que crear alguna cosa nova implica acceptar que molta gent la rebutjarà abans d'entendre-la. El seu pare mirava aquells plats i pensava en menjar per a gats; ell veia un laboratori capaç de canviar la gastronomia. Entre ambdues mirades existia una distància enorme, però també una prova de l'abast de la revolució que estava construint.