Ajudar econòmicament els fills és una decisió habitual entre molts jubilats, especialment quan hi ha problemes per pagar un habitatge, afrontar una separació o arribar a final de mes. El problema apareix quan aquesta ajuda deixa de ser puntual i comença a consumir els estalvis destinats a la pròpia jubilació. Els experts en economia domèstica adverteixen que algunes persones grans acaben comprometent la seva estabilitat financera per intentar sostenir durant massa temps fills adults.
El risc augmenta perquè, una vegada jubilat, recuperar els diners perduts resulta molt més difícil. Els ingressos solen dependre principalment de la pensió i hi ha menys marge per tornar a generar estalvi mitjançant la feina. Entregar grans quantitats, assumir préstecs aliens o pagar despeses mensuals dels fills pot semblar assumible al principi, però convertir-se en un problema anys després si apareixen necessitats mèdiques, dependència o augmenten els costos d'habitatge.
Ajudar no hauria de significar quedar-se sense coixí
Un dels errors més perillosos és utilitzar pràcticament tots els estalvis per ajudar a comprar un habitatge o resoldre els deutes d'un fill. Abans d'entregar diners, convé calcular quant necessita realment la persona jubilada per mantenir el seu nivell de vida durant els pròxims anys i reservar sempre un fons per a imprevistos.
També cal diferenciar entre regalar diners i prestar-los. En moltes famílies s'entrega una quantitat pensant que serà tornada, però sense establir terminis ni condicions. Si finalment el fill no pot pagar, els pares poden quedar-se sense un estalvi que donaven per recuperable. Formalitzar determinats préstecs familiars pot evitar conflictes i obligar a valorar millor si l'operació és realment assumible.
La generositat pot tenir conseqüències
Un altre problema apareix quan l'ajuda es converteix en permanent. Pagar lloguers, rebuts, cotxes o despeses quotidianes de fills independents pot acabar generant una transferència mensual que redueix significativament la pensió disponible. El que sembla una quantitat petita cada mes pot convertir-se en desenes de milers d'euros amb el pas dels anys. Els experts recomanen establir límits clars i ajudar únicament amb quantitats que no siguin necessàries per a la pròpia seguretat econòmica. També convé revisar abans les implicacions fiscals de donacions o préstecs, perquè les regles poden variar depenent de la comunitat autònoma i del tipus d'operació.
Ajudar els fills no és, per si mateix, una mala decisió. El problema comença quan aquesta generositat obliga després el jubilat a dependre de tercers per cobrir les seves pròpies despeses. En la jubilació, protegir l'estalvi acumulat no és egoisme: és una forma de garantir que l'ajuda familiar no acabi convertint-se en una dificultat econòmica per a tota la família.