Emilio Duró, professor: “Hem de reprogramar la nostra ment per deixar de veure solament l'error”

La nostra ment és extraordinàriament complexa: no només processa informació, també organitza, interpreta i prioritza detalls per ajudar-nos a sobreviure. No obstant això, aquest mateix mecanisme que històricament ha protegit l'ésser humà pot avui convertir-se en una trampa mental: està dissenyada per detectar errors, amenaces i perills més que encerts i oportunitats. Aquesta és una de les principals idees que comparteix el professor i conferenciant Emilio Duró en explicar per què tendim a centrar-nos en el negatiu i com podem reprogramar la nostra ment per viure amb més plenitud i menys biaix per l'error.

Duró assenyala que la nostra ment és com un cercador: quan veiem un text, el primer que captem és la falta d'ortografia; si ens apareix un gra, fixem la nostra atenció en ell abans que en la resta de la cara. Això ocorre perquè, a escala biològica, el cervell prioritza la detecció de fallades com a estratègia de supervivència, no per promoure benestar o felicitat. Aquest enfocament pot ser útil en situacions de perill, però en la vida moderna pot portar-nos a obsessionar-nos amb fallades menors, restant importància als nostres èxits i qualitats.

La complexitat de la ment humana i els seus biaixos

La ment humana combina funcions cognitives amb respostes emocionals profundes. Les nostres decisions, pensaments i accions moltes vegades estan condicionades per emocions que actuen abans que la raó. Com indica Duró, “tot comença i acaba amb una emoció”: abans de justificar un sentiment amb arguments, sentim i després busquem raons per explicar aquest sentiment. Aquesta relació entre emoció i pensament contribueix que ens quedem enganxats als errors o a les preocupacions sense avançar.

Addicionalment, el biaix de negativitat —la tendència a recordar i ponderar més les coses dolentes— està profundament arrelat en la nostra evolució. En el passat, detectar ràpidament un risc podia salvar vides; avui, identificar una crítica menor pot fer que ignoris deu elogis que reps diàriament. Aquesta predisposició pot conduir a estats d'ànim pessimista, menor autoestima o ansietat, afectant la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de la nostra realitat.

Com reprogramar la ment per veure més enllà de l'error

Reprogramar la ment no significa negar la realitat o ignorar les falles, sinó ajustar l'enfocament perquè el positiu tingui un pes equivalent al negatiu. Duró proposa hàbits senzills però potents:

Centrar-se cada dia en el qual sí que funciona, celebrant fins i tot petits èxits i aspectes valuosos de la vida.

Practicar gratitud conscient: recordar al matí les coses bones —salut, família, experiències significatives— abans que els defectes.

Expandir la mirada emocional, recuperant pràctiques com cantar, riure o gaudir de moments amb altres, que enforteixen l'estat d'ànim i contraresten la mentalitat d'error.

Fer preguntes profundes, com ara “per què vaig néixer?”, “quin sentit té això?”, per connectar la ment amb propòsits més amplis que les fallades del dia a dia.

Aquests exercicis ajuden a construir noves associacions mentals: en lloc d'interpretar cada ensopegada com una sentència, veiem en cada error una possibilitat d'aprenentatge i creixement. Aquesta reprogramació conscient de la ment no passa de la nit al dia, però amb pràctica constant pot transformar-nos profundament, fent que la nostra ment sigui no només un mecanisme d'alerta, sinó una eina per apreciar, aprendre i avançar amb propòsit.

En definitiva, com afirma Duró, deixar d'enfocar-se únicament en el negatiu no és un caprici psicològic, sinó una pràctica que pot millorar la nostra qualitat de vida i el nostre benestar emocional, alineant els nostres pensaments amb el que realment importa.