La pensió mitjana a Espanya continua creixent, però no ho fa de manera uniforme a tots els punts del pañís. Les dades més recents mostren una diferència clara entre territoris, amb comunitats on els jubilats cobren molt per sobre de la mitjana nacional i en altres dond epasa just el contrari.
I és que el mapa de les pensions reflecteix una desigualtat que es manté en el temps i que depèn de factors com els salaris, l'estabilitat laboral o el tipus d'ocupació que tradicionalment es troba en cadascuna de les comunitats.
Les tres comunitats amb les pensions més altes
La realitat és que hi ha tres comunitats autònomes que destaquen per damunt de la resta. El País Basc lidera el rànquing amb una pensió mitjana de 1.901,09 euros mensuals.
La segueixen Astúries, amb 1.835 euros, i Madrid, on la pensió mitjana assoleix els 1.790,49 euros. Aquestes xifres se situen clarament per sobre de la mitjana nacional, que actualment és de 1.512,73 euros després de l'última revalorització. D'aquesta manera, en alguns territoris els jubilats cobren gairebé 400 euros més al mes que en altres punts del país, on les pensions solen ser molt menors.
Per què existeixen aquestes diferències
La realitat és que aquestes diferències no són casuals. Estan directament relacionades amb les condicions laborals de cada comunitat. En regions com el País Basc o Madrid, els salaris han estat històricament més alts que en altres llocs, cosa que es tradueix en bases de cotització més grans. A més, l'estabilitat en l'ocupació i les carreres laborals més llargues influeixen de manera directa en el càlcul de la pensió. I és que com més es cotitza i durant més temps, més gran és la prestació final.
A l'extrem oposat es troben territoris com Galícia, Extremadura i Castella-la Manxa. En aquestes comunitats, les pensions mitjanes de jubilació se situen en 1.347,70 euros, 1.337,44 euros i 1.283,57 euros respectivament.
La diferència entre la pensió més alta i la més baixa supera els 600 euros mensuals, una bretxa significativa. Així doncs, el sistema de pensions reflecteix una realitat clara: no tots els jubilats cobren el mateix. El territori, l'ocupació i la història laboral marquen la diferència de manera directa.