Bordeus és la perla de la Gascunya. Situada prop de la desembocadura de la Garona -el riu que neix al país d’Aran-; és la capital històrica d’Aquitània -l’estat medieval d’Elionor i dels seus descendents anglesos- i la ciutat més elegant de Gascunya -el vell país dels mosqueters-. Actualment, Bordeus és una ciutat on conviuen la vella tradició i la modernitat rampant. I això és el que vam anar a “descobrir”. La Bordeus de l’anomenada època anglo-aquitana (segles XII-XV); la de les mal anomenades Guerres de Religió (segle XVI); la de l’època daurada dels vins i dels aiguardents (segles XVII i XVIII); la de Revolució Francesa (segle XIX) i la de la convulsa contemporaneïtat, amb les dues grans guerres mundials (segles XX i XXI).
En el següent viatge anirem al Vèneto. Apuntat aquí i no t'ho perdis!
Bordeus. Primera jornada de la nostra “aventura bordelesa”
La nostra “aventura bordelesa” va començar al cor de la ciutat; al quartier de Caputxins; que, a l’edat mitjana va ser el raval extramurs dels pescadors fluvials. Allà hi teníem l’hotel (el nostre camp-base) i el quartier de Caputxins ens va regalar una imatge nostàlgica d’aquella Bordeus que s’ha perdut en la nebulosa del temps. A les esglésies de la Santa Creu i de Sant Miquel -aquesta darrera amb el campanar curiosament separat del cos principal del temple- i als carrers i places del seu voltant, es respirava una atmosfera relaxada i melancòlica, de temps aturat; i idònia per als romàntics que busquen aquests recers de pau per a regirar entre els seus pensaments.
El carrer dels Faures ens va conduir, directament, al nucli de la part històrica. Les restes de la muralla que, en una altra època, recloïa la ciutat, encara llueix la Porta de la Campana que deu el seu nom a la Grosse Cloche (la grossa campana) situada al damunt de l’arc. El carrer de Saint-James (herència de l’època anglo-aquitana) -que neix sota la porta campanera- és un fil que uneix places i placetes, plenes de tavernes tradicionals, de delicioses floristeries i de romàntiques llibreries. Bordeus és com un París en petit, però és més alegre i més desimbolta, per què els nostres germans occitans conserven l’art de viure tan característic de les cultures mediterrànies.
Del carrer Saint-James al de Saint-George (l'herència anglo-aquitana, un altre cop), per arribar al nucli històric de la ciutat: la Porta de Cailhau -una altra de les grans portes de la ciutat medieval-; el Quai Richelieu -el gran passeig sobre l’areny del riu i antic moll fluvial-; el Pont de Pedra; i la Plaça de la Borsa. En aquest trajecte de vespre, Bordeus ens va mostrar la seva cara més coneguda; però no, per aquest motiu, la menys atractiva. Al capvespre, quan la llum del sol desapareixia per l’esquena de la ciutat i els fanals de llum grogosa s’encenien mandrosament; Bordeus ens va regalar la imatge que formen les luxoses façanes neoclàssiques de l’areny del riu.
Bordeus. Segona jornada de la nostra “aventura bordelesa”
La segona jornada de la nostra “aventura bordelesa” va començar amb un temps rúfol que intensificava l’atmosfera melancòlica i romàntica del quartier on tenim l’hotel. Els carrers buits (era un dissabte a primera hora) i molls (havia plogut tota la nit i el cel continuava encapotat) aventuraven una jornada desplaent. Però els temors inicials es van esvair ràpidament. Bordeus ens esperava per a mostrar-nos dos dels seus edificis més destacats. Amb l’Elodie, la nostra guia local i gran coneixedora de la ciutat i del seu patrimoni històric, vam agafar el modern tramvia a la Plaça de l’Òpera i ens vam submergir en la quotidianitat de Bordeus. En aquella hora i en aquell indret, la ciutat ja s’havia desvetllat i ens esperaven la Cité du Vin i les Bassins des Lumières.
La Cité du Vin es una gran edifici de vidre, de vuit plantes d’alçada i en forma de decantador, que recupera tota la sapiència de la tradició vitivinícola bordelesa -un corpus que arrenca a l’època medieval (Gascunya va ser, durant segles, l'únic proveïdor de vins de les illes britàniques)-; i el projecta en l'actualitat a través de l’expressió contemporània de l’arquitectura. A la Cité du Vin ens vam submergir en aquesta cultura, a través dels seus recursos interactius. Finalment, a la planta més alta de l’edifici, ens esperava una extraordinària vista de la ciutat i del riu; un enriquidor tast de vins bordelesos i una fantàstica immersió en la rica gastronomia gascona.
Sortint de la Cité du Vin, i amb el mateix tramvia, ens vam desplaçar fins a les Bassins des Lumières; l’antiga base de submarins alemanys de la II Guerra Mundial, que, en l’actualitat és un centre d’art. Els gruixuts carros d’avarar, parets i sostres de formigó -construïts, especialment, per a resistir els bombardeigs enemics-, són avui les pantalles sobre les quals es projecten imatges en moviment que interactuen amb el visitant. Un meravellós joc d’imatges, llums i colors, que en va submergir -i mai més ben dit- en la història fantàstica dels faraons egipcis -la temàtica expositiva d’aquell moment-; que es movien sobre aquelles grans pantalles de formigó despullat.
Sent Milion/Saint-Émilion, la tercera jornada de la nostra aventura bordelesa
La quarta jornada de la nostra “aventura bordelesa” la vam dedicar a “descobrir” Sent Milion -en gascó- (Saint-Émilion, en francès), el poble rupestre on tot -des del temple parroquial fins als cellers- és sota terra, literalment excavat a la roca. Per anar fins a Sent Milion (60 quilòmetres) ens vam desplaçar fins a l’estació central -la de Sant Joan, prop del nostre camp base- i vam pujar a un tren de mitja distància que feia el recorregut Bordeus-Sarlat (al Perigord). Net, còmode i puntual. Als antípodes dels maleïts trens espanyols de Renfe. Després d’una hora de plàcid trajecte, per una via traçada a través d’inacabables camps de vinyes, vam arribar a la “ciutat rupestre”.
Ens van explicar que la tradició feia venir Sent Milion d’un evangelitzador bretó de l’alta edat mitjana. Però la realitat deia que la vila havia estat, durant segles, la residència d’estiu dels poderosíssims arquebisbes de Bordeus. Quan vam “descobrir” l’església rupestre, totalment excavada en la roca sobirana de Sent Milión; el restaurant on vàrem dinar, parcialment excavat sota el pendent d’una gran roca; o el celler on vàrem fer un tast de vins, situat en una de les antigues boques que connectaven el palau bisbal i una inquietant xarxa de galeries soterrànies; vam entendre el perquè la mitra bordelesa s’havia fixat i havia promogut Sent Milion.
Sent Milion és, fonamentalment, vi; i, també, gastronomia. Si a Bordeus havíem tingut ocasió de conèixer els plats més celebrats de la gastronomia gascona (la tonyina marinada amb crosta de sèsam i llavors de rosella; el filet de peix salvatge amb col llombarda fregida i porros a la planxa; o la crema de castanyes amb compota de grosella negra); a Sent Milion vam completar la nostra particular “ruta gastronòmica gascona” amb els espaguetis de carabassa, la crema de bolets, la Noissete de vedella i la mel de Callune. Després d’aquesta incursió gastronòmica vam “descobrir” una part de la xarxa de galeries soterrànies i hi vam fer un tast de vins locals.
La Garona, la quarta jornada de la nostra aventura bordelesa
La jornada de Sent Milion va cloure amb el retorn en tren a Bordeus. Era diumenge i la ciutat ja s’havia recollit cap a casa. El vespre anterior, dissabte, havíem sopat en un bistrot de la plaça de Sant Pere, especialitzat en taules de formatges, embotits i patés. Però el diumenge al vespre aquells carrers ambientats i aquelles tavernes plenes a vessar restaven tancades; esperant la maduració de la setmana entrant. Vam sopar en un clàssic de la plaça de Sant Miquel, prop de l’hotel. L'endemà ens esperava la Garona, el gran fil d’aigua i de vida que neix al país d’Aran i que, des de temps immemorials, connecta Bordeus amb la mar i amb el món.
L’endemà, quarta i darrera jornada de la nostra aventura bordelesa, ens vam desplaçar fins a l’antic moll Richelieu. Ens esperava un vaixell per fer una navegació per la Garona fins a les primeres riberes del Medòc, l’altra gran comarca vitivinícola bordelesa. Aquella navegació ens va explicar -sense paraules- l’extraordinària importància del riu Garona en la història de Bordeus i de la Gascunya. I el seu maridatge amb la vinya i amb el vi. Bordeus, a perla de la Gascunya, va ser una experiència extraordinària de “descoberta” d’un racó d’Europa que és un dels bressols de Catalunya i que ens connecta amb una història i una cultura comunes.
Per descobrir la resta d'Experiències El Nacional, visita el web de Viatges Viñolas o contacta al següent correu: elnacional@vinolas.com
Experiències El Nacional són viatges únics dissenyats, creats i impulsats gràcies a la col·laboració d’un triangle essencial: Marc Pons, articulista, historiador, dissenyador de l’itinerari i professor-acompanyant del grup; Viatges Viñolas, responsable de la gestió de serveis i seguiment diari del viatge i ElNacional.cat, impulsor i difusor del projecte.