Viure i treballar a l'estranger sol pintar-se com una experiència enriquidora i, en molts casos, una millora respecte a les condicions laborals que existeixen a Espanya. No obstant això, no sempre és així. Carme, una espanyola que fa diversos mesos que viu a Amsterdam, ha compartit una experiència que recorda que els drets laborals no sempre es respecten, fins i tot en països amb reputació d'alta qualitat de vida. En un vídeo que ha generat debat a les xarxes, Carme relata com al gimnàs on va treballar es va veure obligada a fer torns de fins a 17 hores diàries sense contracte legal, una situació que no només és injusta, sinó que també viola les lleis laborals neerlandeses.
Què diu la llei laboral als Països Baixos sobre jornades i contractes?
A diferència del que molts pensen, els Països Baixos tenen una regulació laboral estricta, comparable a la d'altres països de la Unió Europea. Segons la normativa neerlandesa, un contracte laboral ha d'especificar clarament les condicions d'ocupació, incloent-hi les hores de treball, salari, descansos i beneficis socials. En termes d'hores laborals, la llei estableix que la setmana laboral ordinària no pot superar les 40 hores de mitjana, i existeixen límits clars sobre el màxim d'hores diàries i setmanals que un treballador pot legalment realitzar.
La legislació holandesa estableix que, tot i que ocasionalment es puguin programar jornades llargues per motius excepcionals, treballar 17 hores seguides de forma habitual no només és insalubre, sinó il·legal. A més, l'Estat exigeix que els ocupadors registrin els seus treballadors amb contractes adequats, sigui a temps parcial o complet, i que compleixin amb les obligacions fiscals i de seguretat social corresponents.
La situació que descriu la Carme —torns interminables sense contracte que avali els seus drets— no hauria de passar ni a Espanya ni als Països Baixos, cosa que demostra que els abusos laborals es poden donar a qualsevol lloc si l'entorn de treball manca de supervisió o s'aprofita de la vulnerabilitat dels empleats.
Quan el somni europeu s'enfronta a la realitat
El que li va passar a la Carme no és una anècdota aïllada; és un recordatori que, sense informació i sense suport legal, qualsevol treballador es pot veure atrapat en condicions laborals injustes. Molts immigrants, davant la necessitat de trobar feina ràpida, accepten ofertes sense contracte formal, sense conèixer els seus drets o sense tenir accés a assessoria legal, cosa que els deixa vulnerables.
El cas de la Carme posa de manifest dues veritats importants:
-
No tot el “millor” fora d’Espanya garanteix condicions laborals justes.
-
És fonamental conèixer i exigir els drets que protegeixen els treballadors, tant a Espanya com a l’estranger.
L'experiència de la Carme a Amsterdam ens recorda que viatjar per treballar exigeix preparació, coneixements i, sobretot, xarxes de suport que permetin afrontar situacions d'abús laboral sense sentir-se sol o desprotegit. Informar-se sobre la legislació local i buscar assessorament professional són passos essencials per evitar que una experiència internacional es converteixi en un malson laboral.