Joan Laporta continuarà sent cinc anys més president del Futbol Club Barcelona i ho farà després d'una victòria aclaparadora davant del seu adversari, Víctor Font. El soci blaugrana no s'ha deixat manipular pel soroll exagerat d'una candidatura sense experiència ni projecte que, a més, ha comès tots els errors possibles en la campanya electoral. Laporta aconsegueix dos de cada tres vots dipositats a les urnes i Font repeteix amb dificultats el resultat del 2021, tot i que en aquella ocasió eren tres els candidats. És a dir, aquest diumenge l'aspirant ha estat menys rival per al president reelegit, que podrà realitzar el seu últim mandat, així ho diuen els estatuts, amb la comoditat de saber que compta amb un suport molt important de la massa social del club blaugrana.

Laporta ha guanyat les eleccions sense baixar de l'autocar. Ha donat les batalles justes i ha interpretat infinitament millor que el seu adversari el que és el Barça. Va triar amb cura i astúcia la data del 15 de març perquè els socis votessin —només se li ha torçat des que les va convocar l'eliminació de la Copa del Rei per l'Atlètic de Madrid— i els títols grans estiguessin fora de les eleccions. Va ser tossut a l'hora de definir que preferia unes eleccions a dos i no a tres, d'aquí la rigidesa dels seus interventors amb el nombre de signatures dels aspirants, que va deixar Ciria fora, impedint una fusió en l'últim moment, i va defensar a capa i espasa el seu entorn, conscient que aquestes eleccions anaven de lideratge i de projecte esportiu i d'això ell n'estava més que sobrat. A més, entrenador i jugadors feien pinya amb Laporta, com es va veure aquest diumenge durant la votació.

Laporta aconsegueix dos de cada tres vots dipositats a les urnes i Font repeteix amb dificultats el resultat del 2021, tot i que en aquella ocasió eren tres els candidats

En aquest context, Font no podia guanyar, però hauria pogut treure millor resultat. La seva inexperiència li va fer gastar cartutxos en foc de fogueig que ni arribaven a esgarrapar el president-candidat. Referir-se a Laporta en tot moment com a expresident feia petit Font. Qüestionar el seu lideratge i repetir que qui manava al club era Alejandro Echevarría no era més que un acudit dolent, ja que ningú es creu que Laporta sigui una persona que no lideri i mani allà on és. I, finalment, fer d'Echevarría el centre dels seus atacs per la seva passada pertinença a la fundació Franco era com fer pessigolles a un elefant, ja que Laporta era el candidat indepe, el pota negra, avalat des de Jordi Pujol fins a Carles Puigdemont. Mentrestant, Echevarría era un solucionador de problemes que té la confiança dels jugadors. I si Laporta era el candidat indepe, què era Font?

Doncs el candidat de l'establishment que no li perdona a Laporta que no s'ajusti a cap dels cànons de disciplina i obediència que ells esperen. Qualsevol altre que no hagués estat Laporta hauria perdut, segurament, aquestes eleccions. Perquè l'afartament d'un determinat poder ha emergit subtil, però punyent, en aquesta campanya electoral. En aquesta campanya, que en algun moment semblava que ho valia tot per treure Laporta, ha estat molt més fàcil fer editorials i articles d'opinió proclamant objectivitat que practicar-la, i això que no calia ser imparcial. Les travetes de molta premsa, alguna certament enrojoladora com es va veure en el cas de la denúncia fake contra Laporta o l'entrevista a Xavi Hernández, han estat evidents, com ho serà a partir d'ara la rapidesa amb què recolliran veles. El decreixent pes del paper ha quedat clar en aquestes eleccions. 

Ara, cal esperar que al reelegit president se'l deixi treballar i a l'equip que pugui disposar de la tranquil·litat i l'estabilitat institucional per poder aconseguir els èxits que el Barça necessita i es mereix.