A la costa de Biscaia hi ha un municipi que destaca per una cosa molt poc habitual: el seu nom té només dues lletres. Ea és, oficialment, el poble amb el nom més curt de tota la península. Està situat al País Basc, en una ria que desemboca directament al Cantàbric, i el seu nucli urbà es reparteix a banda i banda de l'aigua.
Un poble amb encant
El traçat del poble està marcat per la ria. Els habitatges, els edificis públics i els serveis es distribueixen a les dues ribes, unides entre si per quatre ponts. Aquest creixement paral·lel explica la forma allargada del nucli urbà i l'absència d'un centre únic clarament delimitat.
Tot i que avui Ea és un sol municipi, el seu origen és més fragmentat. Durant segles, la zona va estar dominada per dos nuclis veïns, Bedarona i Natxitua, que van tenir més pes que l'actual poble. A l'edat mitjana, ambdós van estar implicats en els conflictes entre bàndols nobiliaris bascos, coneguts com les lluites entre onyacins i gamboïns. D'aquell període es conserven algunes torres defensives construïdes a finals del segle XV.
La ria va ser l'element que va acabar unint les comunitats. Els pescadors dels dos pobles la van utilitzar com a base natural per a la seva activitat i, amb el temps, es van anar establint a les seves ribes. No obstant això, fins al segle XIX cada barri pertanyia a un ajuntament diferent. No va ser fins aleshores quan Ea va créixer prou per a integrar Bedarona i Natxitua en un mateix terme municipal
Ea, ple d'història
Aquesta història explica una de les particularitats més cridaneres del lloc: la quantitat d'esglésies en un espai reduït. Al nucli urbà d'Ea es troben les esglésies de Sant Joan Baptista i Santa Maria de Jesús, ambdues del segle XVI, amb reformes posteriors. A elles s'hi sumen la parròquia de Sant Pere, a Bedarona, i l'església de Santa Maria de la Consolació, a Natxitua, reconstruïda al segle XIX amb un estil neoclàssic.
Entre els edificis més representatius del poble destaca el Belletxe, una construcció de fusta situada al costat del moll. Tradicionalment, ha servit com a magatzem per a xarxes i estris de pesca i continua sent un punt de referència per als veïns. La seva importància és tal que apareix representat a l'escut i la bandera del municipi
La ria desemboca en una platja ampla, molt concorreguda a l'estiu, que actua com a principal espai d'oci durant els mesos de més afluència. La resta de l'any, Ea manté un ritme tranquil, lligat al mar i a la vida local, sense grans infraestructures turístiques.
Petit en mida i encara més en nom, Ea ha construït la seva identitat a partir de l'aigua, la pesca i la unió de comunitats que durant segles van estar separades. Dues lletres basten per identificar el municipi, però darrere hi ha una història llarga i molt concreta dins de la costa basca.