Com no podria ser d'una altra manera, el Clàssic és una de les dates més esperades de la temporada. Afins a Barça o Reial Madrid, aficionats d'equips rivals a la Lliga Santander, o amants del futbol en general, gaudiran aquest diumenge a partir de les 21:00 hores d'una de les rivalitats més històriques i alhora més boniques del planeta futbol.
Per tot el que els enfronta, ja siguin els títols aconseguits, l'hegemonia que històricament han compartit a la Lliga i la seva grandesa, blaugranes i merengues tenen en comú una enemistat íntima que, traduïda a futbol, es tracta d'un espectacle obligatori pels amants d'aquest esport. No obstant això, i malauradament pels qui només volen divertir-se amb l'exhibició sobre la gespa, aquest enfrontament té una creixent connotació política que, de manera inevitable, acaba pronunciant fins i tot més aquesta rivalitat. No obstant això, Esteban García, president de la Federació de Penyes Blaugrana de Madrid, i Sergio Díaz, president de la Penya Madridista del Prat de Llobregat (Barcelona), encara que viuran el Clàssic a l'ull de l'huracà, transmeten els seus testimonis amb total naturalitat.
Esteban García: "Hi ha qui confon els ous amb els caragols"
En el cas d'Esteban García, es tracta d'un aficionat al FC Barcelona des dels vuit anys, que, encara que és natural de El Acebrón, un poblet de Cuenca, es troba establert a Madrid des de la seva infantesa. No obstant això, explica com "potser per portar la contrària", es va fer del Barça. "A l'escola, tots eren de Reial Madrid o de l'Athletic", i per no seguir a la majoria, va trencar amb l'establert per fer-se culer.
L'amor pel blau i grana d'Esteban és tal que, un cop mudat a l'avui barri de Vallecas "als 12 o 13 anys", ja se'l coneixia perquè era del Barça: "Anàvem al billar i deien: ha estat 'el Barça'; o preguntaven: ha vingut 'el Barça'?". Sigui com sigui, i ja com a president de la Penya Blaugrana de Madrid, exposa que es reuneix amb els socis de la seva Penya a la Cerveseria San Millán del barri de La Latina per donar suport al seu equip: "Avui dia, tenir un local propi a Madrid és econòmicament insuportable, però gràcies a la bona acció dels propietaris, tenim un espai on no molestem a ningú per veure els partits".
Mentrestant, en el cas de Sergio Díaz, madridista a Catalunya, explica que "sempre hem tingut un espai propi, però ja fa uns anys, també per la pandèmia, vam treure el que és el local i quan es juguen partits importants, mirem de veure'ls a l'Hotel del Prat". En el seu cas, els socis de la penya que Sergio presideix no són tanta minoria perquè "hi ha un munt de madridistes a Catalunya", però tant ell com Esteban coincideixen que "mai hem tingut cap mena de problema" per ser de l'etern rival. A més a més, ambdós estan d'acord que futbol i política no han d'anar de bracet, però Esteban lamenta que "hi ha qui confon els ous amb els caragols" i que "el fanatisme només porta que problemes".
Sergio Díaz: "Quan es guanya es gaudeix el doble i quan es perd es pateix el doble"
Sergio, com Esteban, llueixen amb orgull els seus colors i de fet, comenta que "ser madridista a Catalunya és molt satisfactori", però ha de reconèixer que tot es multiplica perquè "quan es guanya es gaudeix el doble i quan es perd es pateix el doble". En aquest sentit, abans, quan guanyava el Reial Madrid, "venia tothom al local, però ara celebrem a la Plaça Blanes del Prat, així com a Sant Boi o a Cornellà també tenen les seves pròpies seccions per a fer-ho".
En els festejos, la Penya Madridista tampoc ha tingut cap mena d'afer, però Sergio sí que remarca que "amb banderes, escuts i pancartes sí que hem tingut problemes, tant al Camp Nou com al camp de l'Espanyol". En aquest context, compara la seva mala experiència com a visitant a diversos estadis de la Lliga Santander amb la seva assistència a l'anada de vuitens de final de Champions a Anfield: "Al partit d'anada contra el Liverpool no hi havia ni tanques ni xarxes i el Barça quan va el Bernabeu se li deixa (als seus aficionats) el quart amfiteatre sense xarxes ni tanques, s'aïllen, però no se li posen ni xarxes ni tanques ni res, així pots veure el futbol tranquil·lament. A camps com Vila-real, Espanyol o Barça, això no és així".
El Clàssic del Camp Nou, l'última bala del Reial Madrid per lluitar per la lliga?
Tot i que Esteban García concreta que "no m'hi apostaria res", admet que "tinc moltes esperances de guanyar-la. Amb nou punts d'avantatge, si perdem aquesta lliga és per matar-nos". En paral·lel, Sergio Díaz està molt més convençut dels seus. Reconeix que "està complicada", però sap "com se les gasta el Reial Madrid" i apunta que "el Barça encara perdrà algun dels partits que li queden".
Malgrat tot, quan la pilota comenci a rodar, el destí d'aquesta lliga estarà més a prop i ja només dependrà dels protagonistes, tant en el duel directe, com en la seva labor ja fins al final de temporada. Aquest, tot i apuntar a ser dels Clàssics més tensos dels últims anys, serà un nou capítol de la nissaga més llegendària del futbol mundial.