La continuïtat de Rodri com a titular indiscutible comença a generar soroll dins de la selecció espanyola. Luis de la Fuente ha defensat públicament el capità fins i tot després d'actuacions discretes, mentre Martín Zubimendi continua sense rebre les oportunitats que molts companys consideren merescudes. Aquesta diferència de tracte alimenta una sensació incòmoda de jerarquies tancades.
El problema no és únicament el nivell actual de Rodri, sinó el missatge que transmet la seva presència constant. Zubimendi arriba després d'una temporada extraordinària amb l'Arsenal, on va ser titular habitual i peça clau del campió de la Premier. No obstant això, no ha disputat ni un minut en el Mundial, una decisió difícil de justificar únicament des del rendiment.
Rodri juga per nom i Zubimendi espera sense explicació
De la Fuente va qualificar d'"insultants" les crítiques al migcampista i va assegurar que fins i tot al cinquanta per cent continua sent superior a molts futbolistes. Aquesta defensa tan rotunda ha reforçat la percepció que Rodri juga només per un tema d'estatus, no pel seu nivell veritable. Quan un seleccionador tanca públicament qualsevol debat, la resta pot interpretar que els mèrits diaris importen menys.
Zubimendi no ha provocat cap conflicte i fins i tot ha defensat el seu company, però la seva suplència absoluta resulta cridanera. També altres jugadors observen com algunes decisions semblen preses abans dels entrenaments. La recent aparició de possibles esquerdes en el grup reflecteix que el problema ja no es limita a una discussió tàctica, sinó que assoleix la gestió del vestidor. I aquesta percepció ja comença a incomodar.
De la Fuente ha de recuperar la competència interna
Rodri continua aportant pausa, experiència i lideratge, però Espanya necessita ritme per superar blocs baixos. Zubimendi ofereix una circulació més ràpida, pressió immediata i un moment físic superior. Donar-li minuts no significaria castigar el capità, sinó demostrar que tots els llocs depenen del rendiment i que ningú té garantida la titularitat pel seu passat.
I és que en una cita tan important com ho és un Mundial, mantenir com si fos intocable un futbolista lluny de la seva millor versió mentre un altre arriba en plena forma pot desgastar l'autoritat del tècnic. Abans del partit eliminatori contra Àustria, el seleccionador ha de decidir si protegeix una jerarquia o recupera la meritocràcia que va sostenir els èxits recents d'Espanya.