Xavi Espart és un dels nous noms a seguir de la Masia. Amb només 18 anys, el futbolista català acaba de fer el salt al primer equip en un context d’exigència màxima, en l’anada dels vuitens de final de la Champions contra el Newcastle. Va entrar als últims minuts, amb el Barça patint i sota una allau local, i va deixar una carta de presentació excel·lent. En un escenari gens favorable per debutar, va transmetre serenor, contundència i personalitat, fins al punt de convertir-se en una de les poques notes positives de la nit. El seu nom ja feia temps que circulava dins del club, però la seva irrupció a St. James’ Park l’ha situat definitivament al focus.
De la UE Vilassar a la Masia: una trajectòria de creixement constant
Format íntegrament al Barça, Espart va arribar al club l’estiu del 2015 procedent de la UE Vilassar de Mar, quan encara era benjamí de primer any. Des d’aleshores ha anat cremant etapes fins a consolidar-se com una de les peces més fiables de la seva generació, la del 2007. Tot i que en origen és un migcampista, capaç d’actuar tant de pivot com d’interior, amb el pas dels anys ha anat guanyant pes com a lateral dret, una demarcació en què destaca per recorregut, lectura del joc i capacitat per ocupar espais. Aquesta polivalència l’ha convertit en un jugador molt valuós per als tècnics. A la temporada 2024/25 va debutar amb el Barça Atlètic, i en la 2025/26 ha assumit encara més responsabilitat fins al punt de ser un dels capitans del juvenil.
Un perfil modern amb l’aval de Flick i Cubarsí
El seu perfil encaixa amb allò que reclama el futbol actual. Tot i no ser un jugador especialment corpulent, els seus 1,75 metres no li impedeixen competir amb agressivitat, arribar a les cobertures i imposar-se en duels exigents. És un futbolista amb criteri amb pilota, capaç d’associar-se bé, de donar continuïtat a la jugada i també d’incorporar-se a l’atac quan la situació ho demana. Però en el seu debut el que més va cridar l’atenció va ser, sobretot, la seva resposta defensiva: va aparèixer en un moment crític, no es va arronsar, va corregir accions de molt mèrit i va jugar amb una maduresa impròpia de la seva edat. A més, arribava després d’haver superat una lesió de genoll que el va tenir més de tres mesos allunyat dels terrenys de joc, fet que encara dona més valor a la seva aparició.
La confiança que Hansi Flick té en ell ja s’havia intuït abans del partit, quan l’entrenador alemany va admetre que el seu joc li recordava a Philipp Lahm. Després del duel, encara va ser més contundent amb els elogis i va destacar la seva entrada en un moment molt difícil, així com el seu rendiment en l’un contra un. Pau Cubarsí, company de generació i de moltes etapes a la Masia, també el va avalar públicament, remarcant la seva personalitat i una acció defensiva clau que va evitar un gol. El mateix Espart, emocionat, va definir el debut com un somni i va admetre que encara l’estava assimilant. Amb les baixes en defensa i la necessitat de trobar solucions, el Barça ha descobert un nou recurs. I Espart, per joc, caràcter i trajectòria, sembla tenir condicions per ser molt més que una aparició puntual.