L’oficialitat del català a la Unió Europea continua sense avançar després d’un any sense que la qüestió hagi tornat a arribar formalment a la taula dels estats membres. L’última vegada que el govern espanyol va impulsar el debat al Consell d’Afers Generals va ser el juliol del 2025, coincidint amb la presidència danesa del Consell de la UE, però des d’aleshores la iniciativa ha quedat encallada per la manca de la unanimitat necessària per aprovar-la. Ara, quan està a punt de concloure el semestre presidit per Xipre, la situació es manté inalterada. De fet, Espanya tampoc no ha demanat que la qüestió s’inclogui en l’ordre del dia de la reunió que els ministres celebraran aquest dimarts a Luxemburg, argumentant que les posicions dels diferents països continuen sense moure’s i que l’acord unànime necessari per reconèixer oficialment el català segueix lluny de ser una realitat.
La petició perquè el català, l’euskera i el gallec passin a formar part del règim lingüístic oficial de la Unió Europea es remunta a l’agost del 2023, quan el govern espanyol la va registrar en el marc dels acords polítics tancats amb Junts per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aprofitant que Espanya exercia aquell semestre la presidència rotatòria del Consell de la UE, l’executiu socialista va intentar accelerar-ne la tramitació i va portar la qüestió fins a quatre vegades al Consell d’Afers Generals, l’òrgan encarregat de prendre la decisió. Posteriorment, l’assumpte va tornar a aparèixer tres vegades més a petició de Madrid: una durant la presidència de Bèlgica, una altra sota la de Polònia i, finalment, el juliol del 2025, durant el semestre liderat per Dinamarca. Des d’aleshores, però, els avenços han estat inexistents i la presidència de Xipre està a punt d’acabar sense que Espanya hagi intentat ni una sola vegada reintroduir formalment el debat entre els ministres europeus.
La unanimitat, principal escull
La principal dificultat per culminar el procés ha estat, des del primer moment, l’exigència d’obtenir la unanimitat dels vint-i-set estats membres. Diversos governs europeus han expressat reserves per la possibilitat que el reconeixement del català pugui crear un precedent i encoratjar demandes semblants d’altres llengües presents a la Unió. Davant aquestes reticències, l’executiu espanyol ha defensat a Brussel·les que el català, l’euskera i el gallec presenten unes característiques singulars que els diferencien d’altres casos. Entre els arguments esgrimits hi ha el fet que les tres llengües tenen reconeixement constitucional, s’utilitzen institucionalment al Congrés i al Senat i disposen de traduccions oficials dels tractats europeus i d’una part significativa de la legislació comunitària.
A més, amb l’objectiu de dissipar els temors sobre un eventual efecte dominó, la proposta presentada per Espanya fa un any incorporava una declaració annexa segons la qual qualsevol futura sol·licitud hauria de ser examinada “cas per cas” i complir requisits estrictes, com ara que la llengua sigui històricament originària de l’estat que la promou i que estigui reconeguda a la seva Constitució des de fa almenys vint anys. Tots aquests arguments que la Moncloa presentava als socis europeus, però, gairebé fa un any que no es tracten al Consell d’Afers Generals.
Alemanya s'hi resisteix
Entre els estats més reticents a l'oficialitat del català destaca Alemanya, que ja va deixar clara la seva posició durant el Consell d’Afers Generals del 18 de juliol de l’any passat. En aquella reunió, el representant alemany es va mostrar especialment ferm i va recolzar-se en l’opinió verbal del servei jurídic del Consell, segons la qual una eventual oficialitat del català, l’euskera i el gallec podria requerir una modificació dels tractats europeus per disposar d’una base legal suficient. Conscient de la influència de Berlín dins de la Unió, el govern espanyol va optar posteriorment per intensificar els contactes bilaterals i, a finals d’octubre, va acordar amb les autoritats alemanyes obrir un diàleg específic per intentar trobar una fórmula que fes la proposta acceptable per al conjunt dels estats membres. Tanmateix, aquestes converses no han donat els fruits esperats. La reunió mantinguda el 20 de maig entre el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, i el seu homòleg alemany, Johann Wadephul, va servir per abordar extensament la qüestió, però posteriorment el govern alemany va reiterar que mantenia els seus dubtes, especialment en l’àmbit jurídic, i que la seva posició de fons no havia variat.