Pedri González és el gran protagonista del nou article del mitjà digital The Players' Tribune, una plataforma en la qual esportistes d'elit mostren les seves inquietuds personals, una tribuna oberta perquè els aficionats puguin conèixer-los millor. "Mai hi ha hagut un aficionat al futbol més boig que el meu avi, t'ho juro", comença explicant Pedri, que recorda que el seu avi va dirigir "la penya del Barça més gran a les Canàries", la Tasca Fernando. "La meva àvia no suportava que el meu germà i jo juguéssim la final del Mundial mentre ella anava portant el menjar a les taules, així que sempre ens enviava a baix, a la “sala VIP”, afegeix el centrecampista canari.
Pedri recorda que només tenia 7 anys quan Espanya va guanyar el Mundial de Sud-àfrica, cosa que li va generar dos somnis: "Guanyar el Mundial amb Espanya i guanyar la Champions amb el Barça. Fàcil".
El fitxatge de Pedri pel Barça
En l'extens relat de Pedri, el jugador canari recorda quan va saber que el Barça estava interessat a fitxar-lo. "Recordo que un dia el meu pare em va trucar i va dir: 'Hi ha uns quants equips interessats en tu. Has de prendre la decisió de si vols quedar-te o marxar'. Quan et digui un dels equips, no voldràs saber res de la resta… El Barça". La resposta de Pedri va ser concisa. "D'acord, doncs ja està. Anem-hi".
"És divertit perquè vaig arribar en el mateix moment que Trincão, i durant uns quants dies, ens vam quedar al gimnàs després de l'entrenament, perquè ens feia massa vergonya entrar al vestidor amb totes aquelles llegendes: Busquets, Piqué, Jordi, Leo… Ens vam quedar per allà dissimulant com si estiguéssim fent estiraments eternament".
El Mundial 2026: "Sona surrealista dir-ho"
Un dels punts més emotius de l'escrit és quan Pedri explica el motiu de la seva celebració, posant les mans als ulls com si portés uns prismàtics. "A la Tasca Fernando hi ha un munt de fotos antigues a la paret principal. La meva mare a la cuina, amb el seu davantal de xef, preparant el millor filet. El meu oncle fent un monòleg, micròfon en mà. El meu pare, amb un somriure d'orella a orella, aixecant el trofeu de la Champions. El meu avi és allà, somrient, amb el seu vestit i la seva corbata del Barça. I porta les ulleres amb més estil que heu vist mai. Tintades, de la vella escola, com una estrella de cinema. Així que, quan em vegeu marcar, no són uns prismàtics. En realitat, m'estic posant les ulleres del meu avi".
Ja per acabar, el jugador canari analitza el Mundial obtingut als Estats Units aquest estiu. "Sona surrealista dir-ho, però som campions del món. Poder treure el meu pare a la gespa després de la final i tirar-li un penal amb ell a la porteria… No, això ni tan sols sé com expressar-ho amb paraules. Ell va sacrificar el seu somni per mantenir viu el negoci familiar. Va treballar moltíssim perquè jo pogués sortir fora i ser simplement un nen, jugant a futbol tot el dia, lliure. Ara pot dir: “El meu fill ha guanyat el Mundial”.