El Gran Premi de França en Le Mans es presenta com un camp de batalla desfavorable per a Pecco Bagnaia, que arriba a la cinquena cita del calendari amb dubtes, pressió i rivals en plena ebullició. En un circuit que històricament ha ofert espectacles impredictibles, aquest 2025 té dos noms propis per sobre de la resta: els germans Márquez, Marc i Álex.
Mentre els focus apunten al ressorgir de Marc i a la regularitat sorprenent d'Álex, Bagnaia sembla haver-se diluït. El campió del món de 2022 i 2023 és molt lluny d'aquell pilot intractable que dominava amb puny de ferro. La seva última actuació a Jerez, on va perdre terreny en la primera volta i mai no va aconseguir recuperar el ritme de cap, ha encès les alarmes a Ducati. I el record de l'esdevingut en Le Mans l'any passat, on Marc Márquez el va superar amb un avançament antològic en l'última volta, encara pesa en la memòria de l'italià.
Le Mans, territori incòmode per a Pecco Bagnaia
Le Mans no és un territori còmode per a Bagnaia. El fred, l'asfalt impredictible i l'alt índex de caigudes no juguen al seu favor. En canvi, Marc i Álex ho veuen gairebé com un pati d'esbarjo.
Marc Márquez, que ja ha guanyat allà en múltiples ocasions, afronta aquesta cita com una espècie de redempció després de la caiguda a Jerez. Encara que és segon en la general, el seu rendiment és més que convincent: ha guanyat totes les curses que ha acabat i ha escombrat en els sprints. El seu estil agressiu i la seva ambició intacta fan pensar que, si aconsegueix mantenir-se en pista, el triomf serà seu.
Marc i Álex Márquez no cedeixen terreny
Per la seva part, Álex Márquez arriba com a líder del Mundial. El pilot que durant anys va ser considerat un secundari de luxe ha demostrat que sap liderar, ser constant i aguantar la pressió. Ha puntuat en totes les curses de la temporada i, encara que no sempre és el més veloç, està sent el més intel·ligent. La seva primera victòria en MotoGP va arribar fa poc i això li ha donat un plus de confiança amb què aterra a França.
En contrast, Bagnaia no ha sabut gestionar els moments clau. Els seus recurrents problemes de consistència, combinats amb errors puntuals i falta d'agressivitat, l'han allunyat de la lluita directa pel títol. Malgrat comptar amb la millor Ducati oficial, s'ha vist superat per pilots com Marc, o fins i tot per motos satèl·lit, com la d'Álex. El seu nivell actual està per sota de l'exigit per competir pel campionat.