L'inici de temporada per a Pecco Bagnaia està deixant més ombres que lums. El bicampió del món, que hauria de ser el pilar sobre el qual s'assenti el projecte de Ducati, ha encadenat un cap de setmana per oblidar en què va sumar dos zeros consecutius, dissabte i diumenge, quedant molt lluny del rendiment esperat per a un pilot de la seva alçada.
En l'últim Gran Premi, Bagnaia va tenir dues caigudes en el mateix revolt, el número tres, durant la primera volta d'ambdues curses. La situació es va complicar encara més pel caos climàtic, amb pluja, canvis de moto i una pista canviant que va evidenciar els seus problemes de confiança i sensacions amb la moto. L'italià va arribar a reconèixer que "no té feeling", especialment en condicions de mullat, on normalment hauria de rebre més feedback de la moto.
El rendiment de Pecco Bagnaia preocupa seriosament a Ducati
"No sento res fins que caic", va declarar Pecco. "En moll, una moto ha de donar-te senyals, t'ha d'avisar... Aquesta Ducati no em diu res. I això és el més difícil d'acceptar", va afegir. Bagnaia va acabar en la posició 16ª, amb una moto visiblement feta malbé i sense opcions de remuntar. Malgrat una estratègia inicial prometedora, no va poder executar-la a causa d'un problema mecànic amb la lleva del canvi, que va acabar per arruïnar qualsevol possibilitat de salvament.
El mateix pilot va confessar sentir-se desorientat amb la moto actual. "Des de l'inici de l'any estem així. No sé on és el límit, ni sento la goma ni els moviments. Em pujo a la moto, dono el 100% sempre, però és igual si faig la volta ràpida o si vaig cinc segons més lent: la sensació és sempre la mateixa, i això és el veritable problema".
El pilot italià se sent desorientat amb la Desmosedici
Aquestes declaracions comencen a aixecar preocupació dins de l'equip. La gran estrella de Ducati sembla haver perdut el rumb. I encara que des del box asseguren estar treballant en la recerca d'una solució, no sembla haver-hi una resposta clara a curt termini.
El problema va més enllà dels resultats. En un equip d'elit com Ducati, on la pressió és màxima i la competència interna és ferotge, un líder perdut pot convertir-se en un llast. Bagnaia, que en temporades anteriors havia demostrat ser una referència, avui es mostra com un pilot perdut, sense sensacions, sense confiança i sense solucions.