El vestidor del Barça continua en estat de tensió després de la dura derrota a Sevilla (4-1). Ningú no ha sortit il·lès de l'anàlisi intern. I entre les declaracions més comentades hi ha les de Pau Cubarsí, que, sense mencionar-lo directament, va deixar en evidència Lamine Yamal.
El jove central va parlar clar davant els micròfons de TV3. “No podem sortir amb tan poca intensitat”, va advertir. “Aquestes ocasions comencen des de davant, hem de pressionar com la temporada passada.” Una frase aparentment innocent, però amb missatge entre línies, que no només es referia al partit contra el Sevilla, sinó també al del PSG i a d'altres disputats aquesta temporada. I en aquest sentit, també incloïa Lamine Yamal.
Cubarsí assenyala els davanters, inclòs Lamine Yamal
Cubarsí no acostuma a assenyalar ningú. És discret, mesurat, i sol ser dels primers a donar la cara. Però aquesta vegada se'l va notar molest. La imatge del Barça al Sánchez-Pizjuán va ser d'un grup sense ànima, sense pressió, sense reacció. I això, segons diversos jugadors, comença a la part de dalt.
Lamine Yamal, absent en aquest partit per molèsties, va ser igualment protagonista. No pel que va fer, sinó pel que es comenta sobre la seva actitud en els últims partits. Al vestidor blaugrana ja es comença a parlar de cert cansament amb els seus aires d'estrella. No agrada la seva manera de desconnectar-se quan no té la pilota. Ni la seva falta d'implicació quan l'equip pateix.
Cubarsí, un dels més joves però també dels més compromesos, ho va expressar sense dir noms: “La pressió comença a dalt”. En altres paraules, no n’hi ha prou amb el talent. Cal esforç, sacrifici i solidaritat. Virtuts que, segons l’opinió d’alguns, Lamine no està mostrant.
Molt bé en atac, però nul en defensa
La situació s'agreuja perquè la derrota contra el PSG ja havia deixat ferides. En aquell partit, el davanter va ser un dels més assenyalats. Va enlluernar a l'inici, sí, però es va desinflar amb el pas dels minuts. L'equip francès va imposar el seu físic i el seu ritme, i el Barça va caure. Alguns companys li van recriminar que deixés de pressionar, que no demanés el canvi malgrat el seu evident esgotament.
Els més veterans, acostumats a conviure amb estrelles, demanen calma. Recorden que Lamine acaba de sortir d'una lesió i que encara no està al cent per cent. Però d'altres pensen diferent. “Aquí ningú no pot creure's intocable”, diuen des de dins. I afegeixen que Flick hauria d'aplicar el mateix criteri per a tothom, sense privilegis.
La sensació general és que el Barça necessita tornar als valors del curs passat: treball, humilitat i unió. Sense jerarquies. Sense egos. Cubarsí ha posat paraules al malestar de molts. No ho va dir obertament, però el seu missatge va ser clar: alguns han de córrer més i parlar menys. I el nom de Lamine Yamal flota en l'aire. No ho va dir, però tothom ho va entendre.