El vestidor del Barça viu dies complicats. La derrota per 4-1 contra el Sevilla no només va deixar l'equip tocat, sinó que va encendre totes les alarmes al voltant de Robert Lewandowski. El polonès va fallar un penal decisiu amb 2-1 al marcador i, des d'aquell moment, el conjunt blaugrana es va ensorrar. El Sevilla va olorar la sang i va firmar una golejada que va deixar el Barça sense respostes.
La imatge del capità de genolls sobre la gespa del Sánchez-Pizjuán, frustrat i conscient del seu error, va fer la volta al món. Per a molts dins del vestidor, aquest gest va ser més simbòlic que esportiu: el reflex d'un jugador superat pel temps i sense lideratge.
Robert Lewandowski ha perdut l'espurna
En l'entorn del club, les crítiques són ferotges. Diversos exjugadors i analistes catalans no es van mossegar la llengua. Alguns fins i tot asseguren que “ja no està ni per jugar a l'Aràbia”. Una frase que ha corregut com la pólvora entre els mateixos companys, que també comencen a perdre la fe en el seu referent ofensiu.
Lewandowski, als seus 37 anys, travessa el seu moment més baix des que va arribar al Barça. El seu inici de temporada està sent pobre: només va marcar un doblet contra el València. I també va veure porteria contra el Real Oviedo i la Real Sociedad. Però s'ha mostrat lent, erràtic i sense espurna en la resta de partits. Contra el Newcastle, el Getafe i el Sevilla, quan més minuts ha disputat, ha desaparegut completament.
Malgrat tot, Hansi Flick continua apostant per ell. El tècnic alemany el coneix bé de la seva etapa al Bayern de Munic i manté l'esperança que recuperi el seu instint. Però cada jornada que passa la confiança del vestidor s'esquerda una mica més. Molts jugadors creuen que Lewandowski continua sent titular només pel seu nom i per l'amistat que l'uneix a l'entrenador.
Ferran Torres pren terreny a Lewandowski
Dins del grup hi ha una altra figura que guanya terreny: Ferran Torres. El valencià viu el seu millor moment des que va arribar al club. Marca, assisteix, s'entrega en defensa i contagia energia. En els entrenaments, és pura intensitat. En els partits, dinamisme. És el jugador que més s'acosta a la idea de pressió alta i joc coral que Flick vol imposar.
“Ferran s'ho guanya. Lewandowski ho hereta.” Així ho resumeixen fonts properes al Barça. Els jugadors senten que la jerarquia ja no pot estar per sobre del rendiment. I això inclou el màxim golejador de l'equip en les últimes dues temporades.
Al Barça ja no es discuteix si ha de continuar sent titular. Es discuteix si ha de continuar, directament. La paciència s'esgota. El seu físic ja no l'acompanya, el seu lideratge s'esvaeix i el seu salari, el més alt de la plantilla, pesa com una llosa. El mite s'apaga. I a l'entorn culer molts ho tenen clar: Lewandowski ja no és el Lewandowski del Bayern. Ni tan sols, diuen alguns, el Lewandowski del Barça.