La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha viatjat aquest dimarts a Lituània, juntament amb el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, per coordinar amb els països bàltics la resposta de la UE a les incursions de drons a l'espai aeri de la regió per culpa de la guerra a Ucraïna. La líder europea ha advertit que aquests fets no són "incidents aïllats", sinó que formen part d'una "estratègia deliberada" de Rússia per intentar "desestabilitzar" la Unió Europea. Segons Von der Leyen, "els països bàltics estan experimentant allò que molts creien que pertanyia a una altra època: alertes de bombardeig, famílies refugiant-se, escoles tancades, transports interromputs". I assegura que tot i que "aquesta és la realitat de la frontera oriental d'Europa el 2026", "demà serà en un altre punt de la frontera oriental, i hem de tenir clar què significa això: no són incidents aïllats", ha declarat en una roda de premsa a Vílnius.
Acompanyada pel comissari de Defensa, així com pels primers ministres dels tres estats bàlitcs —Estònia, Letònia i Lituània—, la presidenta de la Comissió Europea ha responsabilitzat Rússia de les incursions de drons en l'espai aeri d'aquests països, també de drons ucraïnesos, per tal de "desestabilitzar les societats democràtiques". L'alemanya assevera que l'estratègia del Kremlin passar per aquestes provocacions contra els països aliats d'Ucraïna en desviar també els drons que Kíiv llança com a resposta als atacs russos. De fet, el govern que lidera Volodímir Zelenski afirma que els seus drons han estat desviats per Rússia en el marc de la seva guerra electrònica contra els esforços defensius ucraïnesos. El Kremlin, però, acusa els estats bàltics d'haver permès a Ucraïna usar el seu espai aeri per llançar atacs contra objectius russos, acusació que els caps de govern dels tres estats han negat rotundament també aquest dimarts.
Setmana d'"incidents"
Von der Leyen ha transmès la seva "total solidaritat" a la població dels tres estats, part de la qual la darrera setmana ha viscut alertes antiaèries gairebé diàries i ha hagut de refugiar-se davant l'amenaça de les incursions de drons. En aquest sentit, la líder conservadora va censurar "les amenaces públiques" de Rússia "totalment inacceptables" aquesta setmana passada després de detectar-se un dron a l'espai aeri lituà procedent de Bielorússia. "Que no quedi dubte. Una amenaça contra un estat membre és una amenaça contra tota la nostra Unió", va indicar aleshores en un missatge a les xarxes socials. Els governs nòrdics i bàltics van emetre durant una reunió de ministres d'Exteriors de l'OTAN a Suècia un comunicat en el qual subratllaven que aquests "incidents" eren una "conseqüència directa de la guerra d'agressió il·legal de Rússia contra Ucraïna", ja que, si no fos per la invasió russa, Kíiv no tindria necessitat de defensar-se. "Mai" han autoritzat l'ús del seu espai aeri per atacs contra Rússia, afegien, i lamentaven a Moscou "pretendre desviar l'atenció" de la seva invasió "il·legal" i intimidar els aliats de l'OTAN.
Aquest dimarts, el president de Lituània, Gitanas Nausėda, ha circumscrit els successos dins de l'estratègia de "guerra híbrida" russa i ha afegit que són "un recordatori de com està de prop la guerra". S'ha lamentat que "els cels sobre el Bàltic no són prou segurs" i que "cada dia" es produeixen successos com incursions de drons, interferències electròniques, campanyes de desinformació, al·legacions falses i inclús amenaces de sabotatge. Per tot això, ha declarat que no n'hi ha prou amb les "paraules de solidaritat" de la UE i aposta per una actuació ràpida i concreta per enfortit el flanc oriental del club comunitari.
12.000 milions d'euros del programa SAFE
"Europa no es pot permetre continuar endarrerint la resposta a nous tipus d'amenaça. Necessitem sistemes de radars moderns, sensors, sistemes d'intercepció i una coordinació regional estreta", ha declarat el líder lituà. En aquest sentit, ha reclamat que es posi en marxa com més aviat millor la iniciativa Vigilància del Flanc Oriental, un projecte de defensa proposat per la Comissió per incrementar la vigilància de l'espai aeri i millorar els sistemes antidrons, les defenses antiaèries i la mobilitat militar. Per la seva part, Von der Leyen ha recordat que els països bàltics rebran 12.000 milions d'euros a través de l'instrument Acció per a la Seguretat d'Europa (SAFE) per invertir en la producció industrial en defensa. També ha apuntat que s'han redirigit 1.500 milions dels fons de cohesió per millorar la preparació defensiva, la vigilància de fronteres i la seguretat econòmica dels bàltics.