El Barça s'ha endut un resultat espectacular del Teatre dels Somnis, però el cert és que les coses podrien haver estat molt diferents si Marcus Rashford hagués tingut un pèl més de punteria. És evident que no es pot pretendre visitar Old Trafford i no patir, però el Barça home per home és infinitament superior al United i, com a mínim, no hauria de renunciar a tenir la possessió de la pilota.
A Manchester, els d'Ernesto Valverde han topat amb un equip defensiu que s'ha presentat amb una línia de cinc al darrere, però poc a poc -i potser pel fet d'haver marcat- el Barça ha cedit la iniciativa als de Solskjaer. Només l'entrada de Sergi Roberto en els darrers minuts de partit ha donat aire als blaugrana, que no han sabut rematar la feina.
És hora d'assumir que el Barça ha canviat. L'equip que tots tenim al cap i recordem amb nostàlgia sotmetia els adversaris a base de passades i control total del joc, però amb Valverde les coses són ben diferents. Legítimes, efectives, però diferents. Tal com va passar al Santiago Bernabéu en la semifinal de Copa del Rei i en el darrer Clàssic de Lliga, el Barça ha après a conviure amb el perill.
A Madrid futbolistes com Gareth Bale o Vinícius Júnior van descobrir la nova habilitat del Barça: no té por de patir. Ter Stegen, Lenglet i sobretot Gerard Piqué s'han convertit en una assegurança que desespera el rival a base de fiabilitat. A Manchester ha passat el mateix. El equip ha sabut patir i s'ha endut un gran resultat a Barcelona. La pregunta que cal fer-se, però, és si aquesta resistència serà eterna.