Lamine Yamal està travessant un moment de forma espectacular. Després d’un inici de temporada condicionat per la pubàlgia, en què va deixar mostres del seu talent, però sense la continuïtat desitjada a causa dels problemes físics, el de Rocafonda sembla haver deixat definitivament enrere aquest episodi. Ara, no només destaquen les seves xifres, sinó sobretot les sensacions que transmet sobre la gespa. Encarant de manera constant i amb èxit, generant superioritats cada vegada que entra en contacte amb la pilota, Lamine s’ha convertit en un autèntic maldecap per a qualsevol defensa rival.
La bona ratxa de Lamine Yamal
El seu impacte és evident partit rere partit. Ja es va veure en el duel davant l’Elx, on va ser escollit millor jugador del partit després d’una actuació brillant durant els 90 minuts. Però aquest nivell ve de lluny. En els darrers cinc compromisos, Lamine ha participat directament en sis gols, amb quatre dianes i dues assistències, sent determinant tant en competicions nacionals com europees. Una ratxa que va arrencar a la Copa del Rei, amb un gol decisiu en el temps afegit que va segellar la classificació del Barça, i que ha tingut continuïtat a la Lliga i a la Champions.
Uns números que superen els de la temporada passada
Si ens fixem en les xifres globals, tot i que el seu joc va molt més enllà dels números, aquestes també són incontestables. Lamine suma ja 13 gols i 11 assistències en 28 partits oficials aquesta temporada. En Lliga, amb nou gols, ja ha igualat el seu registre golejador de la campanya passada, però amb molts menys partits disputats. Si manté aquest ritme, tot apunta que superarà amb escreix els números del curs anterior, que ja van ser excepcionals per a un futbolista de la seva edat. Tot i això, el millor de Lamine Yamal no és només la seva capacitat per marcar o assistir, sinó tot el que genera en el joc col·lectiu. La seva presència obliga sovint els rivals a defensar-lo amb dos i fins i tot tres futbolistes, fet que obre espais perquè els seus companys puguin atacar amb avantatge. A més, mostra una maduresa sorprenent: sap quan accelerar, quan aturar i, davant de porteria, en moltes ocasions opta per la passada abans que per la finalització, prioritzant el bé de l’equip.
També ha fet un pas endavant en altres facetes del joc. El cos tècnic valora especialment el seu compromís defensiu i la seva capacitat per interpretar els partits, adaptant-se a contextos diferents. Curiosament, aquest gran moment arriba en una temporada en què ja no es parla tant d’ell, potser perquè s’ha normalitzat que amb només 18 anys sigui capaç d’oferir aquest nivell d’excel·lència. El que és indiscutible és que Lamine Yamal continua creixent. Amb el tram decisiu de la temporada per davant, el Barça sap que té en el seu 10 un futbolista diferencial, capaç de marcar diferències i d’inclinar partits importants. I tot indica que el millor encara ha d’arribar.