La temporada 2009/10 es va quedar a les portes de la llegenda. El Barça de Pep Guardiola, que venia de guanyar un triplet que va convertir en sextet, es va endur de nou la Lliga i estava firmant una Champions League memorable, amb un inoblidable 4-1 a l'Arsenal amb un pòquer de gols de Leo Messi com a moment àlgid. En la fase de grups, els blaugrana van superar l'Inter de Milà de José Mourinho, que es va classificar per als vuitens de miracle, en una última jornada de bojos. El Barça, de fet, podria haver eliminat de forma indirecta els italians, encara que va guanyar el seu partit i li va donar el bitllet com a segon de grup.
El destí va voler que ambdós equips es tornessin a veure les cares a les semifinals, amb els blaugrana com a favorits. A tot això s'afegia que la final se celebrava en el Santiago Bernabéu, i amb un Bayern de Múnic vingut a menys i l'Olympique de Lió com a possibles rivals, el qual augurava una festa blaugrana a Madrid, a la Cibeles, ja que es preveia un desplaçament massiu, amb entrada o sense. Per això calia eliminar l'Inter de Milà, amb la tornada al Camp Nou. Ningú en el Barça no imaginava el calvari que venia, mil i un contratemps que liquidarien el somni blaugrana.
Desplaçament forçat amb autocar i festival arbitral de l'amic de Mourinho
El primer cop es va produir de la forma més inesperada, l'entrada en erupció d'un volcà a Islàndia, l'Eyjafjallajökull, un nom impronunciable que es va repetir en els mitjans de comunicació una vegada i una altra. L'immens núvol de cendra que va expulsar el volcà va ser trasllat pel vent cap a la zona continental d'Europa, impossibilitant el trànsit aeri. La UEFA es va negar a ajornar el partit, per la qual cosa al Barça no li va quedar més remei que anar a Milà amb autocar, pràcticament 1.000 quilòmetres de carretera que no ajudaven un estat físic dels jugadors en aquells moments ja fràgil. Òbviament, el mateix van haver de fer els aficionats. L'eliminatòria no començava bé.
Una vegada va començar el partit, el tema de l'Eyjafjallajökull va quedar en anècdota, i això que el Barça es va avançar amb un gol de Pedro. No s'ha d'oblidar que llavors els gols fora de casa valien doble. Va ser llavors quan va entrar en escena un nom que ningú no oblidaria, el d'Olegario Benquerença, l'àrbitre del partit, portuguès, que com transcendiria després era amic de José Mourinho. El col·legiat va obviar dos clars penals, sobre Dani Alves i Gerard Piqué, va validar un gol en clar fora de joc de Milito i va acabar desesperant el Barça, que va perdre 3-1. A tot això es va afegir Mourinho, que amb la victòria sota el braç va decidir provocar, iniciant la seva històrica rivalitat amb Guardiola. "No han sabut perdre", va afirmar l'entrenador.
Una remuntada impossibilitada per un altre error arbitral
En la tornada, el Barça necessitava guanyar per 2-0 per remuntar i l'afició es va conjurar per convertir el Camp Nou en un volcà. L'ambient va ser impressionant, dels més caldejats que es recorden, encara que l'Inter de Milà, amb un mur construït per Mourinho, va aconseguir mantenir el 0-0 fins als últims minuts. Va ser llavors quan va marcar Piqué i, tot seguit, va arribar el gol de la remuntada, de Bojan. Era l'Iniestazo 2.0.
El Camp Nou va explotar, encara que després es va produir la desesperació, en veure com el gol era anul·lat per unes inexistents mans prèvies de Toure Yaya. El Barça va quedar eliminat de forma injusta i l'Inter es va emportar aquella Champions, en vèncer sense problemes el Bayern de Van Gaal en el Bernabéu (2-0). Aquella dura derrota va ser la llavor del que vindria després, la impressionant Champions de Wembley després d'eliminar a les semis al Reial Madrid de Mourinho. 15 anys després, però, ningú no s'ha oblidat d'aquells 2 noms, el d'Olegario Benquerença i el de l'Eyjafjallajökull, que continua tranquil des d'aleshores.