Hansi Flick vol acabar com més aviat millor amb una de les poques friccions futbolístiques que encara apareixen al Barça com la convivència entre Rodri i Pedri sobre el terreny de joc. No existeix un problema personal entre tots dos, però quan coincideixen encara no sempre aconsegueixen potenciar-se. Per això el tècnic ha intensificat les reunions per ajustar moviments, altures i responsabilitats.
Rodri necessita manar des de la base, rebre constantment i ordenar la sortida. Pedri també gaudeix apareixent a baix, tocant molta pilota i participant des de l'inici de la jugada. Quan els dos busquen els mateixos espais, l'equip pot perdre fluïdesa i un d'ells acaba intervenint menys del que necessita.
Flick vol que cadascú entengui quan ha d'aparèixer
El pla passa per repartir millor les zones. Rodri ha d'assumir la responsabilitat de donar aquesta primera passada i el control del joc més proper als centrals, mentre Pedri ha d'interpretar quan acostar-se i quan avançar uns metres per rebre entre línies. No es tracta d'allunyar el canari de la construcció, sinó d'evitar que tots dos baixin al mateix temps.
Les últimes reunions estan servint per treballar precisament aquestes situacions. Flick vol automatismes, no correccions constants des de la banda. La idea és que Rodri sàpiga quan Pedri necessita baixar i que Pedri detecti quan ha de deixar la base completament en mans del pivot.
L'objectiu és que s'entenguin amb una mirada
L'evolució comença a ser positiva. A mesura que acumulen minuts junts, tots dos estan entenent millor els moviments de l'altre i el Barça comença a trobar més equilibri. Pedri pot rebre més amunt sense desaparèixer del joc i Rodri pot dirigir sense monopolitzar cada possessió. Flick considera que, si aconsegueixen aquesta connexió, el centre del camp pot convertir-se en un dels grans punts forts de l'equip. Rodri aporta pausa, col·locació i control; Pedri, creativitat, girs i capacitat per accelerar quan troba un espai.
L'entrenador no vol triar entre l'un o l'altre perquè els considera essencials per al seu pla. El seu repte és aconseguir que junts siguin millors del que serien per separat. Per això les converses continuen. Flick vol que arribi un moment en què no sigui necessari recordar posicions durant el partit. L'ideal és molt més senzill: que Rodri i Pedri sàpiguen què farà l'altre abans de rebre la pilota. Que una mirada sigui suficient per repartir-se els espais i fer funcionar el Barça.