El Barça té els símptomes d'Ousame Dembélé. Tant et poden meravellar un dia amb el seu futbol fantasiós, com el següent arrossegar els peus i veure's incapaç de res. I aquesta vegada contra un Vila-real que comença a veure les urpes del descens, s'ha vist la fantasia amb Dembélé com a protagonista, i Gerard Piqué i Carles Aleñá –La Masia– de golejadors (2-0).

Imprevisibles i desconcertants, però, per fi es trenca la ratxa negativa en defensa. Després d'onze jornades de la Lliga Santander encaixant gols, la porteria de Marc-André Ter Stegen ha tornat a quedar a zero. Torna la solidesa. I també s'ha retrobat l'ambició després de dues punxades a la Lliga.

Dembélé creix en confiança

El Barça està preocupat perquè la Lliga no se li escapi. Ernesto Valverde confessa que vol el liderat i així acabar l'any amb la primera posició del grup a la Champions, sense fallar a la Copa i mirant des del capdamunt la competició de la regularitat. Contra el Vila-real, un dels grans en hores baixes, l'aposta ha seguit sent la mateixa d'Eindhoven.

Confiança en un Dembélé que segueix creixent, Arturo Vidal que és entrega pura i Semedo com a un recurs que es comença a consolidar al lateral dret. Ni l'afició culer ni el mateix entrenador volien nous experiments. I el Barça, conscient de l'última derrota a casa contra el Betis, ha sortit mossegant.

Pressió a tot el camp, atacs constants, córners a dojo i una sensació de superioritat clara. El Barça té fam de ser líder i de no deixar-se sorprendre defensivament després d'un inici de temporada amb alguns dubtes.

Leo Messi, el pinzell indispensable del Barça per començar a dibuixar el seu futbol, aquesta vegada no ha estat tant diferencial. Dembélé, la cara més controvertida de les últimes setmanes, confirma que fa un pas endavant. Oferint-se, connectant amb els seus companys i també arriscant-se, però aquesta vegada sortint-li bé les coses.

Piqué també és protagonista

Precisament aquest Barça tan anàrquic, capaç del millor i del pitjor, ha vist com l'extrem francès ha estat el futbolista més perillós i també l'assistent per aportar tranquil·litat. Dembélé ha servit el gol amb una centrada precisa al cor de l'àrea grogueta en el cinquè córner culer. I Gerard Piqué, aquell defensa que té altres grans aspiracions, com les ofensives, ha marcat passats quatre minuts de la mitja hora de partit.

Dues grans personalitats en un partit de diumenge marcat per tres punts molt importants. El central català, ja amb el seu quart gol d'aquesta temporada –el segon a la Lliga– ha demostrat que era la seva tarda. Si ofensivament ha trobat el premi, en defensa no ha tingut rival. Gerard Moreno, un vell amic de Piqué, ha topat una vegada i una altra amb el central. Han saltat espurnes.

Ni Moreno ni Chukwueze, els dos davanters del Vila-real i els únics futbolistes capaços de crear perill, han pogut superar una defensa del Barça que aquesta vegada sí ha funcionat. Des de la segona jornada al camp del Valladolid que el conjunt blaugrana no deixava la porteria a zero a la Lliga. Onze jornades encaixant i, de nou, tornant a somriure per resoldre ni que sigui per uns dies una de les preocupacions dels culers.

Ja al tram final, un Messi desaparegut durant tot el partit, només ha hagut de veure la desmarcada de Carles Aleñá, pocs minuts després d'entrar al camp, perquè rebés la pilota ja dins l'àrea i marqués el seu primer gol a la Lliga amb el primer equip del Barça. Petó a l'escut i partit resolt al 87.

El Vila-real ha tornat a caure al Camp Nou, un estadi que ja és maleït. Els groguets no puntuen contra el Barça a Barcelona des de fa gairebé nou anys després d'un empat a un gol i amb Ernesto Valverde a banqueta canviada. I la tònica segueix igual. El Barça, amb tres punts més i després d'un gran partit de Dembélé, potser el més complet des que va arribar, es torna a fixar la mirada en el liderat. I amb gol d'un Aleñá, present i futur blaugrana.

Messi Dembele Alena Alba Barca Vilareal EFE
Lliga Santander L'1x1 del Barça-Vila-real Albert Malla
gerard pique gerard moreno baralla barça vila-real EFE
Lliga Santander Piqué i Moreno, amics per sempre (o no) El Nacional