Aquest dijous 25 de maig és l'últim dia per dipositar el vot per correu per a les eleccions del 28-M. En un primer moment, la data límit era el 24 de maig, però la Junta Electoral Central (JEC) va decidir allargar-lo un dia més. Segons dades de Correus, 80.189 persones han sol·licitat aquest mètode de votació a Catalunya. Mentre que, al conjunt de l'estat espanyol, Correus ha admès 1.082.030 sol·licituds de vot per correu.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
📩 Eleccions a Espanya 2023: quan i on hi ha municipals, autonòmiques i generals aquest any?
A Catalunya, Barcelona destaca com la demarcació on més ciutadans han demanat aquesta modalitat de vot, un total de 49.298. En segon lloc, hi ha la demarcació de Tarragona amb 6.218, seguida per Girona (5.488) i finament Lleida (5.172).
En les eleccions municipals del 2019, que van coincidir amb les europees, a Catalunya van votar per correu 92.747 persones, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). 65.172 persones a la província de Barcelona, 10.309 a la de Tarragona, 8.237 a la de Lleida i 9.029 a la de Girona. El rècord de vot per correu en uns comicis va ser en les últimes eleccions al Parlament, el 14 de febrer del 2021, quan en un context de pandèmia i de restriccions van sol·licitar el vot per correu més de 284.000 persones, segons recull l'ACN.
Unes eleccions marcades pel frau en el vot per correu
El passat 18 de maig va saltar als mitjans la notícia de la investigació de la policia d'un possible frau electoral a Melilla a través de la suposada compra de vots per correu. La investigació ha desembocat en la detenció de diverses persones.
L'operació es desenvolupa en el marc de la investigació judicial declarada secreta sobre presumpta compra de vots per correu a la ciutat autònoma, cosa que ha fet que es produeixin detencions i registres a cinc dies que se celebri la jornada electoral. El possible frau electoral a Melilla va portar la Junta Electoral de Zona a reclamar la identificació de cada votant per correu mitjançant DNI, una mesura que va comptar amb l'oposició de Coalició per Melilla (CpM), el partit que lidera Mustafà Aberchán, condemnat per aquestes pràctiques irregulars.
En el cas de Melilla, les sol·licituds de vot per correu suposen un 20% del cens —més del doble que el 2019—, mentre que al conjunt de l'Estat aquesta dada ronda el 3%. Tant la Delegació del Govern com el Ministeri de l'Interior han garantit aquests darrers dies que, gràcies a les mesures en marxa, les eleccions en aquesta ciutat seran netes, aclarint les sospites de frau electoral.