Acabada la campanya i la jornada de reflexió, alea jacta est. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es mesuren el poder territorial aquest diumenge 28 de maig. Tant el PSOE com el Partit Popular han posat el focus en el País Valencià com a avançament dels pols que es lliurarà a finals d’any, però el cert és que hi ha altres comunitats autònomes en què les enquestes han dibuixat panorames ajustats després de les eleccions. Un altre cop els pactes postelectorals tornaran a ser determinants per decidir qui es queda el govern.
 

🔴 Eleccions Municipals 2023 i Autonòmiques, DIRECTE | ÚLTIMA HORA
 

📩 Quan són les eleccions generals del 2023 a Espanya?: possibles dates
 

D’entrada el PSOE té més terreny a protegir perquè governa -o forma part del govern- en 10 de les 12 comunitats que es juguen les garrofes a les eleccions autonòmiques (Aragó, Astúries, Illes Balears, Illes Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Extremadura, País Valencià, Navarra i la Rioja). Per la seva part, el PP tan sols té la clau de dues autonomies (Comunitat de Madrid i Múrcia) mentre que a Catalunya, Andalusia, el País Basc, Castella i Lleó no s’hi obren les urnes.

El principal territori en disputa, amb forta càrrega simbòlica, és el País Valencià. Allà, gràcies al Pacte del Botànic, el PSOE, Compromís i Unides Podem controlen la Generalitat valenciana des del 2015, i el PP, amb la candidatura de Carlos Mazón, està disposat a arrabassar-los la corona. Per això, tant Feijóo com Sánchez s’han bolcat en la campanya valenciana i hi han viatjat a fer mítings de pes, a la Ciutat de les Arts i les Ciències i a la plaça de bous de la capital valenciana. Des de Ferraz i des de Génova interpreten que el resultat al País Valencià serà un avançament del que pot passar a les eleccions generals previstes per a finals d’any. Fins al moment, el CIS ha enviat un missatge de calma per al PSOE perquè, segons la macroenquesta preelectoral, Ximo Puig podria reeditar el Pacte del Botànic una altra legislatura.

Aquests comicis seran determinants també per a Núñez Feijóo que, gràcies a l’absorció dels vots de Ciutadans i a l’intent d’esgarrapar-ne a Vox, malda per prendre a Pedro Sánchez alguns territoris controlats pel PSOE. L’èxit o fracàs del gallec es mesurarà en funció de com quedi la balança. I el principal objectiu és el País Valencià, que s’ha convertit en la mare de totes les batalles.

En un escenari de màxima volatilitat i en parlaments majoritàriament molt fragmentats, hi ha moltes poques certeses aquest 28 de maig. Resseguint la tendència de les enquestes, es dibuixa un escenari obert a les Illes Balears, l’Aragó, Cantàbria, Navarra i la Rioja. A les Balears, Francina Armengol (PSIB-PSOE) té la voluntat de repetir el Pacte de Bellver, firmant una aliança amb Més i Podem. A l’altre costat de la balança, el PP, a qui algunes enquestes situen com a guanyador, hauria de sumar amb Vox per desbancar Armengol del govern de les Illes Balears. A l’Aragó s’hi preveu un escenari de màxima fragmentació parlamentària que anticipa un panorama molt ajustat. El socialista Javier Lambán també haurà de teixir un acord multipartit amb Podemos, Izquierda Unida i la Chunta Aragonesista si vol repetir mandat. L’alcalde de Saragossa, Jorge Azcón, candidat del PP al govern regional, és la principal amenaça per fer ombra a Lambán. En aquesta comunitat, la irrupció de la candidatura de l’Espanya buidada -Aragón Existe- pot fer decantar la balança.

La situació també està igualada a Navarra i a la Rioja. A la comunitat foral, María Chivite (PSOE) es proposa reeditar pacte amb les esquerres i es pot veure beneficiada de la divisió de la dreta, que el 2019 es va presentar sota la coalició de Navarra Suma (Unión del Pueblo Navarro, el PP i Ciutadans). A la Rioja, les forces també estan ajustades després d’una legislatura en què el PSOE ha governat signant un acord amb Podemos. Encara més al nord, Miguel Ángel Revilla (Partit Regionalista de Cantàbria) viurà un diumenge d’infart si tenim en compte les enquestes. El CIS li pronostica una patacada electoral que li faria perillar el govern, que ha compartit amb el PSOE en els darrers 4 anys, en benefici del tàndem PP-Vox.

A tenor dels sondejos que s’han publicat fins al dia de les eleccions, Pedro Sánchez podria respirar tranquil i mantenir, sense aparents problemes, els governs d’Extremadura, Castella-La Manxa, les Illes Canàries i Astúries. El més consolidat és l’extremeny socialista Guillermo Fernández Vara, que governa amb majoria absoluta. Si perd aquesta situació de privilegi, el PSOE haurà de pactar amb Unidas por Extremadura. Un altre que té en joc la majoria absoluta és el castellanomanxec Emiliano García Page, que aspira a reeditar-la. Si no ho fa, també haurà de buscar el suport de les esquerres. A les Illes Canàries, el socialista Victor Torres és el més ben situat per guanyar les eleccions i repetir aliança amb les forces progressistes, tal com li passa a l’asturià Adrián Barbón, que aspira a repetir executiu monocolor encara que amb minoria parlamentària.

Múrcia i Comunitat de Madrid, els feus del PP

On sembla que no hi ha discussió possible és a la Comunitat de Madrid i a la Regió de Múrcia. A Madrid, Isabel Díaz Ayuso té el vent a favor per repetir govern en solitari i el suport extern de Vox, encara que la dirigent popular, que ha baixat a l’arena per les llistes de Bildu, aspira a aconseguir la majoria absoluta, que haurà de batallar a les ciutats del sud de la regió. Per ara, totes les enquestes la deixen a les portes d’aquest èxit electoral després d’arrasar a les eleccions de 2021.

De la mateixa manera, el popular murcià Fernando López Miras sembla que no tindrà problemes per tornar a comandar el govern regional, encara que, segons els baròmetres, haurà de ser amb una aliança amb l’ultradreta. Després de la moció fracassada de 2021, el PP va expulsar Ciutadans de l’executiu i va incorporar-hi els diputats taronges trànsfugues i un dissident de l’extrema dreta. A la ciutat autònoma de Ceuta, el PP confia en mantenir l’oasi després que el president Juan Jesús Vivas acumuli 24 anys al càrrec. En canvi, a Melilla hi haurà canvi perquè Eduardo de Castro, expulsat de Ciutadans, deixarà la presidència al no presentar-se a les eleccions. Juan José Imbroda (PP) espera recuperar el tron de la ciutat autònoma després d’una campanya esquitxada per l’escàndol de la compra de vots per part de Coalició per Melilla.

Tot i així, l’estratègia i el lideratge de Feijóo quedarà en dubte si només aconsegueix conservar les dues comunitats que ja controla, la Comunitat de Madrid i Múrcia. L’èxit es calibrarà per les comunitats que pugui esgarrapar a Pedro Sánchez, que està convençut que podrà blindar el poder territorial que té després del 28 de maig.

Allà on no hi ha autonòmiques

Aquest diumenge només hi ha municipals, i per tant no hi ha urna per a les autonòmiques, a Catalunya, Euskadi, Andalusia, Galícia i Castella i Lleó. A Catalunya, Pere Aragonès (ERC) aguanta un govern en solitari a la Generalitat després de trencar peres amb Junts per Catalunya, que ha passat a l’oposició; a Euskadi Iñigo Urkullu (PNB) manté la lehendakaritza gràcies al suport dels socialistes bascos; a Andalusia Juanma Moreno Bonilla (PP) té la majoria absoluta; a Galícia Alfonso Rueda (PP) gestiona la quarta majoria absoluta que va aconseguir Núñez Feijóo i, a Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco (PP) comparteix govern amb Vox.