El primer dibuix del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) deixa Isabel Díaz Ayuso a les portes de la majoria absoluta a la Comunitat de Madrid i Ximo Puig amb bones perspectives per reeditar el Pacte del Botànic a la Generalitat valenciana. Segons l'enquesta publicada aquest dijous feta entre el 10 i el 16 d'abril, el PP madrileny obtindria entre 61 i 70 escons a l'Assemblea -la majoria absoluta està en 65-. Encara que Ayuso es quedés en la part baixa de la forquilla, les esquerres juntes no sumarien més que el PP i els seria impossible formar una alternativa de govern. En aquest supòsit, Ayuso hauria d'aconseguir l'aliança de Vox per a la investidura i la governança. L'ultradreta, que repeteix amb Rocío Monasterio, aniria enrere i s'enduria entre 8 i 11 diputats, que podrien ser necessaris per un pacte de legislatura si el PP no assolís la majoria absoluta. A les esquerres, Més Madrid pujaria als 29-30 escons i pescaria vots al PSOE, que obtindria un ventall d'entre 19 i 26 representants. Per la seva part, Podemos o bé es mantindria en els 10 o retrocederia als 8, i Ciutadans quedaria un altre cop fora del parlament madrileny. 

 

Madrid és la gran joia de poder del Partir Popular i Isabel Díaz Ayuso n’és el principal capital polític a la reserva. Després de pactar amb Ciutadans el 2019, el PP va convocar eleccions anticipades dos anys més tard aprofitant la debilitat dels taronges i la popularitat de la presidenta a partir de la pandèmia. En aquells comicis, Ayuso va arrasar i va pujar fins als 65 diputats -a 4 de la majoria absoluta-, sumant més que tota l’esquerra junta. Més Madrid va fer un salt important i es va situar com a segona força més votada amb 24 escons i treient el lloc al PSOE, que també en va aconseguir 24 encara que amb menys vots. Vox es va endur 13 diputats i Podemos es va quedar amb 10. Com a resultat de les eleccions, Ciutadans, que eren socis de govern amb el PP des del 2019, va quedar fora de l’Assemblea de Madrid tot i presentar-hi el diputat al Congrés, Edmundo Bal. Arran de les votacions, Ayuso va quedar investida gràcies a les abstencions de l’ultradreta, que es va convertir en l’aliat de la legislatura.

 

Puig aguantaria el Pacte del Botànic

La mare de les batalles es lliurarà al País Valencià perquè, segons els partits, el resultat en aquesta comunitat autònoma pot servir de termòmetre per a les eleccions generals previstes per a finals d'any. Les previsions de José Félix Tezanos permeten apropar el president valencià i candidat socialista a la reelecció, Ximo Puig, a la reedició del Pacte del Botànic, amb Compromís i Unides Podem, i allunyant la possibilitat d'una aliança entre el PP i Vox. En aquest sentit, Puig faria un pas endavant i ascendiria als 30-34 diputats a les Corts Valencianes; Compromís, amb Joan Baldoví, es quedarien amb una forquilla àmplia d'entre 15 i 19 escons, i Unides Podem descendiria als 2-5. Això vol dir que en la part superior de la forquilla, les tres forces d'esquerres superarien folgadament la majoria per fer govern (58) i, en la part inferior, el tàndem sumaria 47 -la majoria absoluta se situa als 50-. 

 

Tot i això, el CIS retrata un escenari força igualat entre el PSPV-PSOE i el Partit Popular, que concorre aquest cop amb Carlos Mazón. L'estudi li pronostica una pujada excepcional fins als 31-36 diputats, disputant-se la primera posició amb els socialistes i cruspint-se tots els votants de Ciutadans, que quedarien expulsats de les Corts Valencianes. Pel que fa a l'extrema dreta, Vox arreplegaria resultats similars, amb 8-12. A la pràctica, això implica que el PP i Vox no sumarien més que els partits d'esquerres ni en la franja més optimista (48) ni en la més pessimista (39).

A les Illes Balears, de les quals no se n'han publicat la previsió d'escons, la socialista Francina Armengol seria la força més votada amb el 31,5% dels vots, seguida del Partit Popular (26,1%) i Vox, que s'erigiria com la tercera força, assolint el 13,6% dels sufragis. MÉS per Mallorca seria la quarta força més votada (10,8%), per davant d'Unides Podem (7,4%). Fent un càlcul aproximat respecte els resultats del 2019, Armengol podria revalidar la majoria d'esquerres amb la que governa des de 2015. Fa quatre anys, els socialistes balears (19 escons) van superar el PP (16), Podemos (6) va quedar per davant de Ciutadans (5).

Armengol es manté a les Balears; Aragó queda en l'aire

Segons el CIS conegut aquest dijous, la situació es manté més igualada a l'Aragó, on la governabilitat quedaria a mans dels pactes posteriors al 28 de maig i on es podria donar un canvi de govern. Allà, amb l'empenta de l'alcalde saragossà Jorge Azcón, el PP (24-28) faria un salt important bevent de la desaparició de Ciutadans i atraparia, o fins i tot superaria, el PSOE de Javier Lambán (24-26), que governa amb partits d'esquerres i regionalistes. L'enquesta atorga a Vox entre tres i cinc diputats, seguit d'Aragón Existe, que irrompria al parlament amb 4. La Chunta Aragonesista (CHA) oscil·laria entre els 2 i els 4, Podemos (3), Izquierda Unida (1) i el Partido Aragonés (PAR) n'obtindria 1 o cap.

El panorama a l'Aragó supedita el futur govern a les aliances posteriors a les eleccions perquè, segons les estimacions, ni el PP ni el PSOE tenen la majoria assegurada -34 escons-. Prova d'això és que agafant les dades més altes de la taula, el PSOE, Podemos, IU i CHA aconseguirien 34 diputats, els mateixos que la suma de PP, Vox i PAR. En la part baixa, les esquerres sumen 30 i les dretes 27.