Isabel Díaz Ayuso es juga les garrofes al sud. Al marge de Madrid capital, els set municipis més poblats de la Comunitat de Madrid estan ubicats al sud de la regió. Segons dades actualitzades el 2022 per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a Móstoles, Fuenlabrada, Leganés, Getafe, Alcorcón, Parla i Alcalá de Henares s’hi concentren 1.266.292 habitants, que representen gairebé el 20% de la població regional. Són municipis amb gran densitat de població que han crescut demogràficament i socialment en les últimes dècades a l’òrbita de la brutal expansió urbanística de la capital espanyola. Se’ls considera el cinturó roig perquè en aquesta franja el PSOE hi conserva un lideratge històric amb alcaldes ben arrelats al territori, tal com va quedar demostrat en les municipals de 2019, quan els candidats socialistes van ser els més votats i es van endur les vares d'alcalde.

📨 Programes electorals a Madrid 2023: Què proposen els candidats?

📅 Quan són les eleccions generals del 2023 a Espanya?: possibles dates

 

En aquesta campanya electoral i en un ambient menys polaritzat, Isabel Díaz Ayuso s’ha llançat a la conquesta d’aquestes ciutats de pes, conscient que assolir la majoria absoluta exigeix capgirar-hi la truita, tal com va passar en les eleccions anticipades del 2021 en què el PP va tenyir de blau aquests municipis metropolitans. Però aquest 28 de maig el context ha canviat significativament i hi ha més elements en discussió, com la doble papereta, que pot ser un factor determinant, tal com apunten els analistes electorals consultats per El Nacional.

L’efecte Ayuso tindrà la prova de foc en aquestes zones després de tenir àmpliament consolidada Madrid capital i les zones nord-oest de la regió, que tenen un electorat molt arrenglerat amb posicions conservadores. D’aquí que la dirigent madrilenya s’hagi prodigat amb insistència organitzant-hi mítings fent costat als candidats locals: a Parla, a Getafe, a Leganés, a Fuenlabrada, a Alcorcón, a Alcalá de Henares. Alguns d’ells acompanyada d’Alberto Núñez Feijóo i Mariano Rajoy. L’hiperlideratge d’Ayuso ha fet que, deixant de banda propostes concretes, hi aterressin els seus missatges estrella de la campanya: Bildu, ETA, Pedro Sánchez... “Aquestes eleccions van d’Espanya o Sánchez... No van de cap altra cosa”, va dir diumenge des de Leganés.

De 2021 a 2023: menys polarització

Des del 4 maig de 2021 fins al 28 de maig de 2023 han passat només dos anys, però l'escenari ha canviat notablement. Les mascaretes han desaparegut de les boques, tothom es pot moure un altre cop sense restriccions i amb Pablo Iglesias fora d'escena —el 2021 va ser el candidat de Podemos—. “No existeix el clima angoixant i l'ambient irrespirable de la pandèmia, que va distorsionar-ho tot i va tenir un efecte aglutinador cap al PP”, explica la professora titular de Ciència Política i Administració de la Universitat Complutense de Madrid, Paloma Román, que en conversa amb El Nacional assegura que, atès que hi haurà eleccions estatals a final d’any, “la polarització continua, però no de la mateixa manera”. En aquest mateix sentit, l’analista polític i director de Cámara Cívica, Manuel Rodríguez, afegeix que fa dos anys hi havia “un cicle peculiar” perquè també s’arrossegaven les rèpliques de la crisi política de Múrcia, la caiguda de Ciutadans i les eleccions anticipades van agafar molts partits a contrapeu, com el PSOE, “que no va presentar una candidatura sòlida”.

A diferència del 2021, aquest 28 de maig els més de 5 milions de ciutadans cridats a votar a la Comunitat de Madrid tenen la possibilitat de dipositar una papereta a l’urna per escollir el seu alcalde o alcaldessa i una altra per al president o presidenta de la regió. “La doble papereta acostuma a tenir un efecte arrossegament de tiquet que pot implicar que els que voten el seu alcalde del sud-est escullin la mateixa candidatura per a la Comunitat i això perjudica Ayuso”, s’ensuma la professora Román, que comparteix amb Rodríguez la mateixa anàlisi, malgrat admetre que hi ha una part de vot “volàtil, que sempre balla”. “El PSOE se’n beneficiarà si és capaç de mobilitzar el seu votant tradicional, que surti de casa i vagi a votar, això pot fer de contrapès als vots del PP”. I als municipis del sud hi ha alcaldes amb una base electoral molt sòlida.

L’efecte arrossegament: el cas de Móstoles

Per entendre-ho millor val la pena centrar-se en el cas paradigmàtic de Móstoles. Amb 208.000 habitants és la segona ciutat més poblada de la regió, ubicada al sud-oest i, des del 2019, el PSOE hi governa amb l’alcaldessa Noelia Posse. En aquell cicle electoral, amb doble urna, el PSOE va aconseguir el 33,65% dels vots, el PP se’n va endur el 20,8% i el candidat de Ciutadans es va quedar amb el 17%. El mateix dia, el 32,24% dels ciutadans de Móstoles van apostar per Ángel Gabilondo (PSOE) a les eleccions regionals, el 18,37% per Isabel Díaz Ayuso (PP), el 18,27% es van decantar per Ignacio Aguado (Ciutadans) i el 14,45% per Íñigo Errejón (Més Madrid). Sí, hi va haver l’efecte arrossegament de tiquet electoral. En canvi, en les anticipades de 2021, amb papereta única, l’efecte Ayuso va capgirar-hi el marcador radicalment. Ayuso va ser la primera força amb el 40,9% dels suports, Gabilondo es va enfonsar al 20,12%, Mónica García va pujar al 17,45%, per davant de Rocío Monasterio (9,28%), Pablo Iglesias (7,56%) i Edmundo Bal (2,91%).

Europa Press isabel diaz ayuso
Isabel Díaz Ayuso intervé en un míting a Parla / Foto: Europa Press

Un altre factor a tenir en compte a les eleccions locals és la descomposició de Ciutadans, que ja es dona per feta després del procés d’enfonsament progressiu que ha viscut en les últimes cites a les urnes. La dretanització dels taronges fa pensar que el PP, tal com ha passat en diferents eleccions, n’absorbirà els vots als municipis. “També hi pot haver votants del primer Ciutadans, més moderat i socioliberal, que es refugiïn al PSOE, a la llum de la tendència del PP de Madrid, que està més radicalitzat a la dreta”, matisa Rodríguez, que afirma que és “un perfil molt pragmàtic que premia molt el rendiment i la bona gestió”, fent referència a la trajectòria d’aquestes alcaldies. En canvi, la també professora del Màster Universitari d’Anàlisi política no té dubtes que els suports a Ciutadans “engreixaran el PP”. Ara bé, defensa que l’hiperlideratge d’Ayuso i els seus missatges en clau estatal poden fer “un mal servei” als candidats locals del PP.

Ciutats canviants: una hegemonia en disputa

L’anomenat cinturó roig de la Comunitat de Madrid evoca a un món obrer, de fàbriques, treballadors i consciència de classe. Són ciutats que a les acaballes del franquisme van absorbir grans fluxos d’emigració provinents d’Extremadura, Andalusia o les castelles a la recerca de feina a la indústria creixent. Per exemple, a Getafe hi ha un important pol empresarial dedicat a l’aeronàutica. Ara bé, l’imaginari social, històricament lligat a la força de les esquerres i el moviment obrerista, ha canviat en les últimes dècades.

A partir de la dècada dels 80 i dels 90, l’arribada de ciutadans expulsats de Madrid a la cerca d’un habitatge i la millora de les condicions de vida dels que hi han nascut han propiciat l’aparició d’una classe mitjana-alta amb un perfil electoral més conservador. “Aquí es comença a posar en dubte l’hegemonia del PSOE, que encara resisteix”, conclou Rodríguez. Tot i la metamorfosi socioeconòmica viscuda, la ciutadania s’ha arrelat i centrat en el territori fent comunitat i multiplicant el sentiment de pertinença, cosa que, en opinió de Román, els ha convertit en “municipis molts actius, amb alcaldes que viuen bolcats en la política municipal i que atrapen els veïns”.