En qüestions relacionades amb la configuració territorial d’Espanya i les aliances parlamentàries del PSOE amb Esquerra i EH Bildu, el Partit Popular (PP) té per costum a picar a la porta dels barons socialistes, sobretot de les comunitats autònomes d’interior com la del manxec Emiliano García-Page o la de l’extremeny Guillermo Fernández Vara, perquè repliquin l’estratègia de Pedro Sánchez. De fet, l’objectiu és seduir l’electorat compartit que tenen en aquestes zones per acabar robant-los vots i desgastant-los a les eleccions. Va passar amb la reforma de la sedició, i ara succeeix el mateix arran de la inclusió d’exmembres d’ETA a les llistes de l’esquerra abertzale. “Demano el vot als socialistes avergonyits de Sánchez”, ha dit Alberto Núñez Feijóo aquest diumenge des de Saragossa, on el CIS dona possibilitats de canvi al govern autonòmic presidit pel socialista Javier Lambán.

La tesi del PP és que els líders territorials del PSOE no s’atreveixen a contestar “els despropòsits” del president del govern espanyol. Des de la capital aragonesa, Feijóo ha reconegut que Lambán sí que s’anima a queixar-se, tal com va fer el president aragonès instant el PSOE a “trencar qualsevol relació amb Bildu” després de la polseguera que s’ha aixecat per les candidatures electorals. Tot i així, ha remarcat que “els seus despropòsits no se solucionen aixecant la veu i aconseguint algun titular als mitjans de comunicació”, sinó que “se solucionen aixecant la veu al comitè federal del PSOE i dient ‘així no’, i se solucionen al Congrés i al Senat votant de forma diferent del que marca Sánchez, que és captiu de Bildu".

“El govern ho pot parar”

Després d’assegurar que “pactar, gestionar i pactar amb Bildu és indecent”, fent referència a les paraules de Pedro Sánchez des de Wasington, la cúpula de Génova ha trobat l’escletxa per percudir i redobla la pressió perquè La Moncla actuï per evitar que els antics etarres que han complert condemna per terrorisme concorrin a les llistes abertzales el 28 de maig. La dreta i l’extrema dreta recuperen el fantasma de la il·legalització. “Qui pot parar això és el president del govern. És Pedro Sánchez qui ha de moure peça”, expliquen fonts de l’equip de Feijóo, que consideren que el primer pas és trencar relacions amb Bildu. “Això no va de fer declaracions. Té eines per canviar les coses”, remarquen les mateixes fonts, fent al·lusió al que va dir Sánchez des de la Casa Blanca.

Havent consultat experts jurídics, el PP creu que es pot activar la Llei de Partits a través de la Fiscalia o l’Advocacia de l’Estat. En l’article 9 d’aquesta norma, s’assenyala que es pot “declarar il·legal un partit polític” en alguns supòsits determinats. Un d’ells és aquest al qual s’aferren: “Incloure regularment als seus òrgans directius o a les seves llistes electorals persones condemnades per delictes de terrorisme que no hagin rebutjat públicament les finalitats i mitjans terroristes”. Els juristes consultats pel PP afirmen que “el lògic” és que el govern central actuï per mitjà de la Fiscalia o l’Advocia de l’Estat. Per ara, el PP ignora la iniciativa de Vox, que ha demanat al Congrés dels Diputats que ill·legalitzi Bildu. Els de Santiago Abascal han registrat una proposta perquè s’apliqui la Llei de Partits amb l’objectiu de forçar una votació, però els populars creuen que és el govern central que hi ha de prendre decisions.