Els exmembres d’ETA que formen part de llistes electorals d’EH Bildu, i que han originat la darrera polèmica política a Espanya, poden concórrer a les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig perquè tots han complert les seves condemnes d’inhabilitació. Un estudi de l’Associació Víctimes del Terorrisme (AVT) sobre el qual informa aquest dissabte el diari El País, avalua les sentències dels 44 candidats i apunta que no hi ha impediments perquè els exetarres es presentin. És per això que l’entitat allunya la possibilitat de judicializar el cas, indica el rotatiu madrileny.

La presència d’excondemnats per terrorisme es va destapar aquesta setmana a través del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite). La informació ha generat malestar entre les víctimes del terrorisme i també ha originat conseqüències pel que fa al debat polític. Les informacions sobre els candidats exetarres ha donat dinamita al PP per carregar contra el PSOE de Pedro Sánchez, tenint en compte els acords parlamentaris de Sánchez amb Bildu. Tot i que les candidatures són legals, una associació de víctimes, Dignidad y Justicia, ha presentat una denúncia davant de la fiscalia, que es planteja investigar-les.

Aquesta investigació té pocs números de produir-se tenint en compte que el mateix govern espanyol ha admès que l’opció dels exetarres a presentar-se, un cop han complert la condemna d’inhabilitació, és totalment legal. Ho ha expressat així Pedro Sánchez en resposta a preguntes dels periodistes durant el seu viatge a Washington per entrevistar-se amb el president dels EUA, Joe Biden.

La denúncia de Dignidad y Justicia està motivada perquè els seus promotors asseguren que hi ha precedents de condemnats per terrorisme que han estat candidats en comicis, com seria el cas d’Arnaldo Otegi o Iker Casanova. La Junta Electoral va obligar a excloure Otegi de la llista per Guipúscoa el 2016 perquè encara no havia acabat la seva inhabilitació. L’anàlisi dels 44 exetarres que s’ha fet en l’informe de l’AVT confirmaria que en aquest cas la JEC no podrà aturar les seves candidatures.

El PP aprofita aquesta polèmica per carregar les tintes contra el govern espanyol. “Em repugna que Bildu porti assassins a les seves llistes”, ha dit el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Isabel Díaz Ayuso també ha aprofitat el tema per sucar-hi pa: “A ETA li convé aquest govern”. La polèmica és la darrera opció que han trobat els conservadors espanyols per intentar erosionar el govern de Sánchez a les portes d’unes eleccions autonòmiques i municipals.

L’informe de l’AVT sobre els 44 exetarres ha estat verificat per El País amb documents judicials. Per exemple, en cinc dels set condemnats per assassinat o homicidi es confirma que les penes d’inhabilitació han estat completades. No existeix així cap impediment perquè aquestes persones perquè tinguin una activitat política normalitzada.

Qui són els 44 exmembres d'ETA que van a llistes de Bildu?

L’informe de l’AVT detalla qui són els 44 candidats assenyalats, de dos dels quals no consta cap condemna. Es tracta d’Adolfo Araiz Flamarique, portaveu d’EH Bildu al parlament de Navarra d’aquesta legislatura i és el número dos del partit a les properes autonòmiques. El 1999 el Tribunal Constitucional va anul·lar la que li va imposar el Suprem com a membre de la cúpula de l’antiga Herri Batasuna.

Tampoc hi ha condemna per Sonia Respaldiza, que ocupa el sisè lloc a la llista per l’alcaldia de Llodio. El seu nom apareix en documentació intervinguda a un excap de l’organització terrorista.

Dels 42 que queden, l’AVT destaca que dels 25 dels quals va tenir accés a la sentència, la condemna d’inhabilitació ja ha estat completada. En el cas d’uns altres tres exetarres condemnats per tribunals francesos, no es va imposar la pena d’inhabilitació. Dels 14 candidats restants l’AVT no ha aconseguit accedir a la sentència que els condemna, però estima que per la pena imposada i la data en què es va dictar, si se’ls hagués imposat inhabilitació absoluta estaria completada.

Els set condemnats per delictes assassinats són Agustín Muiños Días, que concorre a Legutiano, va ser condemnat el 1985 a 29 anys de presó per l’assassinat, el 1983, de l’empresari José Antonio Julián Bayano. La condemna especifica que la pena va acompanyada de la “inhabilitació absoluta” durant el temps d’execució d'aquesta. Aquest també és el cas de la condemna a 55 anys de presó el 1996 a Juan Ramón Rojo González, número 21 de la llista a l’alcaldia d’Irún, per l’assassinat de Francisco Gil Mendoza i les ferides a un germà d’aquest el 1991.

També van ser condemnats per terrorisme i van a les llistes de Bildu Lander Maruri Basagoiti i Asier Uribarri Benito, sentenciats el 201 a 16 anys de presó per participar com a còmplices en l’assassinat, el 1997, del guàrdia civil José Manuel García Fernández. També José Antonio Torre Altonaga, per haver col·laborat en l’atemptat que va matar el 1978 dos treballadors en unes obres a la central nuclear de Lemoniz. També condemnats per assassinats figuren Begoña Uzkudun Etxenagusia i Juan Carlos Arriaga Martínez.