Tal dia com avui de l’any 79 dC, fa 1.947 anys, cap a les 13:00 hores, s’iniciava l’erupció violenta del volcà Vesuvi —situat al sud de la península italiana— que, durant aquelles primeres hores expulsaria una enorme columna de gasos, cendres i pedra tosca a més de 30 quilòmetres d’altura. Durant les hores que van seguir a l’inici de l’erupció es va produir una pluja de pedra tosca que va enfonsar la pràctica totalitat de les teulades de la ciutat de Pompeia (20.000 habitants), que va viure una caòtica evacuació massiva marcada pel pànic. No obstant això, els arqueòlegs calculen que a Pompeia no van morir més de 500 persones.
La majoria de les morts causades per aquella catàstrofe es produirien durant la segona jornada de l’erupció. Durant la matinada del 25 d’agost —després de més dotze hores d’erupció— es produiria el col·lapse de la columna eruptiva (l’esfondrament del raig vertical de gas, cendra i roques que, a l’inici de l’erupció, surt propulsat des del cràter). Aquest canvi orientaria els corrents ardents de fluxos piroclàstics (vapor d’aigua a altíssima temperatura i gasos tòxics) cap a les valls properes i provocaria la mort de la meitat de la població d’Herculà (uns 2.000 morts). També cobriria totalment de cendres la ciutat evacuada de Pompeia.
Addicionalment, durant la segona jornada aquests corrents ardents causarien una important mortalitat a la petita ciutat d’Estàbia, residència de les classes oligarquies de la regió, situada a peu de platja a uns sis quilòmetres de Pompeia. Els arqueòlegs calculen que a Estàbia va morir la pràctica totalitat de la seva població (uns 1.000 habitants). Estàbia, com Pompeia o Herculà, va quedar totalment sepultada per les cendres del Vesuvi. Cap de les tres ciutats va ser recuperada i els arqueòlegs estimen que, malgrat que no s’han recuperat tots els cadàvers, l’erupció del Vesuvi s’hauria saldat amb uns 3.500 morts (un 15% de la població de la regió).