Els jutjats fa anys que continuen col·lapsats a Catalunya i a l'Estat espanyol i incompleixen el dret de tutela judicial per la seva resposta tardana a la ciutadania. A més de la reforma estructural, aplicada amb la llei d'eficiència 1/2025, ara es planteja l'aplicació en els jutjats de l'automatització basada en intel·ligència artificial, que per a alguns és la panacea per a tots els àmbits laborals, malgrat que ja hi ha crits d'alerta de no deixar tot el control als algoritmes. A Catalunya, s'han iniciat proves pilot i estudis. Intel·ligència artificial i automatització de l’Administració de Justícia és un dels darrers estudis que recull propostes per a l'administració catalana, que té delegades una part de la gestió i organització judicial. El reconegut catedràtic Jordi Nieva Fenoll comparteix la investigació amb Maria Núria Borràs Andrés, Constantino Cabrerizo Asencio, Miquel Julià Pijoan, Sonia Cano Fernández.
En l'estudi, que ha rebut una ajuda d'investigació del Centre d'Estudis Jurídic i Formació Especialitzada (CEJFE) i s'ha publicat aquest any, fa un repàs de la legalitat vigent. De forma exhaustiva exposa i interpreta la normativa en vigor i recorda que la normativa processal és competència de l'Estat espanyol. Tot i aquesta cotilla, els autors asseguren que "hi ha un espai de grisos", de competències entre administracions, i que el Govern podria desenvolupar i aplicar IA en els jutjats amb la clara finalitat de donar un millor servei a la ciutadania. En concret, els autors fixen "la distinció" entre digitalització, automatització i intel·ligència artificial, analitzen el marc competencial català, del qual —asseguren— que "permet desenvolupar sistemes informàtics respectant la legislació processal estatal", i introdueixen el concepte de "dret computable".
Catalunya ha d'espavilar
L'estudi insisteix que l’Estat ostenta la titularitat exclusiva sobre la funció jurisdiccional, la legislació processal i el govern del Poder Judicial, mentre que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el seu Estatut i la doctrina constitucional, exerceix competències sobre els mitjans personals no judicials, els mitjans materials i l’organització de l’oficina judicial, incloent-hi la implantació i gestió dels sistemes informàtics.
S'indica que Catalunya ha prioritzat l’establiment d’un marc estratègic i ètic propi —basat en l’Estratègia Justícia Digital 2030—, que garanteix un desplegament responsable i compatible amb el marc estatal. "El repte immediat és avançar cap a projectes concrets d’aplicació pràctica i interoperable, que permetin aprofitar plenament les seves competències en mitjans materials i sistemes informàtics per consolidar una justícia més accessible, eficient i tecnològicament avançada", manifesten. També asseguren que Catalunya ha d'espavilar en la implantació d'IA segura, ja que no té cap model actualment comparable a l'eficàcia de l'eina implantada pel Ministeri de Justícia a les comunitats que no tenen competències delegades.
Els investigadors conclouen que "l’eficàcia" de la intel·ligència artificial depèn de la naturalesa de les tasques que se li encomanen. "Aquesta tecnologia assoleix els millors resultats en contextos tancats, estructurats i estables —com ara el reconeixement documental, la classificació d’assumptes o l’extracció d’informació—, mentre que presenta limitacions notables en activitats obertes o interpretatives, com la valoració de proves o la decisió jurisdiccional". En conseqüència, afirmen que l’ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit judicial, de moment, "ha de concentrar-se en funcions de suport i gestió, evitant-ne l’aplicació en àmbits on afecti la discrecionalitat o la independència judicial". De suport, especialment al lletrat de l'Administració de Justícia.
També es deixa clar que "cap sistema automatitzat pot substituir el jutge en l'exercici de la funció jurisdiccional", cosa que inclou no només les sentències i interlocutòries, sinó també totes aquelles decisions que impliquin una valoració jurídica o una ponderació d'interessos jurídics. "Els sistemes poden preparar propostes, oferir informació, o fins i tot generar esborranys, però la decisió final ha de correspondre sempre al titular de l'òrgan judicial", declaren.
Finalment, detallen cinc procediments judicials on es podria aplicar la IA. Són:
El procediment monitori
El procediment monitori, regulat als arts. 812 a 818 de la llei d’enjudiciament civil (LEC) i que se centra en la reclamació de deutes dineràries vençudes i exigibles, ha estat identificat per diferents autors com un dels àmbits més adequats per al desenvolupament i aplicació de la intel·ligència artificial en l’àmbit processal, exposen els autors. La raó d’aquesta idoneïtat rau en la mateixa configuració del procediment: simplicitat estructural, la seva clara delimitació normativa i la seva regulació breu però precisa. Les normes que l’integren presenten un alt grau de claredat i no ofereixen problemes interpretatius destacables, fet que el converteix en un model procedimental d’una gran estabilitat i previsibilitat (assimilable a un sistema tancat).
S'hi exposa que aquesta simplicitat s’evidencia en dos elements essencials: no és preceptiva la intervenció d’advocat ni de procurador i el seu funcionament es vehicula a través d’impresos i formularis normalitzats. A aquests elements s’hi afegeix el fet que el procediment es basa en la valoració de l’aparença jurídica del deute reclamat, funció que correspon al lletrat de l’Administració de Justícia. Aquesta tasca consisteix, essencialment, a verificar l’existència d’un principi de prova suficient que acrediti un deute líquid, determinat, vençut i exigible. En conseqüència, la seva naturalesa és més pròxima a una activitat de comprovació i validació formal que no pas a un exercici d’argumentació jurídica o de valoració probatòria, fet que reforça la seva aptitud per a la implementació de les tecnologies objecte d’aquest treball, raonen.
Recorden la rellevància quantitativa del procediment monitori dins de l’activitat judicial. L’any 2024 es van presentar 1.145.593 procediments monitoris a tot l’Estat espanyol, dels quals 155.549 corresponen a Catalunya. Per això, s'indica que en la fase de control és plenament compatible amb el desenvolupament actual de la classificació automàtica de documents mitjançant algoritmes d’aprenentatge automàtic (machine learning). A més, analitzen la seva aplicació en tot el procediment.
El divorci de mutu acord
L’automatització i la intel·ligència artificial poden també ser d’utilitat per la tramitació de les separacions o divorcis tramitats de mutu acord i sense fills. Es recorda que en aquest tipus de procediments, els cònjuges manifesten la seva voluntat comuna de suspendre o extingir el vincle matrimonial, sense que hi concorri cap situació de conflicte o desavinença. Aquesta configuració provoca que l’element nuclear del procés sigui la ratificació del conveni regulador per part dels cònjuges.
Així, expliquen aquest procediment no està encaminat a resoldre una controvèrsia entre parts —ja que no n’hi ha—, sinó a verificar la concurrència d’una sèrie de requisits legals establerts per l’ordenament jurídic i la conformitat del conveni amb l’ordenament jurídic. També recorden que aquest procediment té una rellevància social evident, que les estadístiques corroboren: dels 82.991 divorcis que hi va haver el 2024, 66.241 van ser no contenciosos. A Catalunya l'any 2024, va haver-hi un total de 13.852 divorcis i 526 separacions.
Els investigadors asseguren que aquesta tasca de control podria ser perfectament encomanada a un sistema automatitzat de reconeixement i classificació de documents basat en intel·ligència artificial.
El desnonament per manca de pagament
El tercer procediment que podria ser ajudat amb una eia IA és el de desnonament per falta de pagament, concebut com un mecanisme àgil de tutela possessòria que permet al propietari recuperar la finca arrendada quan l’arrendatari incompleix la seva obligació principal: el pagament de la renda. Aquesta configuració sumària implica una limitació de les al·legacions i de la prova. També apunten a l'"impacte social rellevant" d'aquests casos a l'Estat espanyol: durant l’any 2024 es van registrar 13.520 desnonaments d’habitatge, dels quals aproximadament el 87,6 % van ser conseqüència de la manca de pagament del lloguer. En aquest context, cal destacar que Catalunya continua sent el territori amb un nombre més elevat de desnonaments d’habitatge de tot l'Estat.
El procediment concursal de persona física i segona oportunitat
El concurs de persona física i el mecanisme de segona oportunitat constitueixen un dels procediments judicials amb projecció social més elevada i econòmica a l'Estat espanyol i, sobretot a Catalunya. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, l’any 2024 els concursos de persones físiques sense activitat empresarial va sumar 11.075 i els estudiosos també indiquen que el seu procediment tancat és fàcil de pautar amb IA.
Reclamació a les aerolínies
Finalment, es proposa usar la IA en el procediment de reclamació contra companyies aèries, que actualment provoca una allau de demandes de ciutadans, que no reben una resposta en temps desitjable, malgrat els reforços dels jutjats. Com és el cas dels jutjats de Barcelona i el Prat. S'hi precisa que la seva regulació uniforme en l'àmbit europeu "estableix drets i compensacions estandarditzades que eliminen gran part de la discrecionalitat interpretativa". Es tracta —indiquen— de reclamacions basades en fets objectius (el vol es va retardar X hores, es va cancel·lar, l'equipatge no va arribar), amb documentació estandarditzada (bitllets electrònics, targetes d'embarcament, etiquetes d'equipatge) i solucions predeterminades per la normativa. No requereixen valoracions complexes sobre danys morals o perjudicis especials, sinó l'aplicació mecànica de barems establerts.
Pel que fa a la rellevància quantitativa d'aquest tipus de procediments, resulta novament "inqüestionable", afirmen els autors. Segons dades de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), només el 2024 es van gestionar més de 20.000 reclamacions relacionades amb incidències de transport aeri a Espanya. Indiquen que els usuaris han de fer un perible, on primer han de reclamar a la companyia i després anar al jutjat. Hi afegeixen que les companyies tenen grans bufets d'advocats utilitzant algoritmes que verifiquen automàticament els requisits, calculen les compensacions i generen la documentació necessària. "Si el sector privat pot fer-ho, amb més raó l'Administració de Justícia hauria de disposar d'eines semblants per oferir aquest servei directament als ciutadans", conclouen.
Recomanacions
A més dels estudis, també hi ha proves pilot d'IA en marxa als jutjats catalans. El magistrat Ignasi Fernández de Senespleda, titular del jutjat Mercantil 10 de Barcelona, i la investigadora Mireia Artigot van explicar a aquest diari una iniciativa pionera provada pels jutjats de Barcelona, amb el consens del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Els autors de l'estudi recorden que el marc estratègic català es concreta en l'Estratègia Justícia Digital 2030, presentada pel Departament de Justícia amb una dotació de 44 milions d'euros procedents de fons europeus. Aquesta estratègia representa "un exercici de planificació consensuat amb els operadors jurídics per transformar l'Administració de Justícia en una Administració plenament digitalitzada". Entre els projectes pilots destaca el sistema de gestió al núvol de les presentacions apud acta penals, que incorpora identificació biomètrica i permet la presentació sense necessitat de presència d'un funcionari. No obstant això, els investigadors asseguren que "aquest projecte, tot i la seva innovació, no arriba al nivell de complexitat dels sistemes d'intel·ligència artificial implementats en l'àmbit estatal".
En concret, s'afirma que en el cas paradigmàtic a Espanya s’ha implementat en l'automatització dels procediments monitoris, que representen fins al 60% dels assumptes ingressats en la jurisdicció civil, amb 1.145.593 d’assumptes ingressats el 2024. En les zones en què s’ha dut a terme la implementació experimental d’aquesta eina (en comunitats autònomes que no tenen transferides les competències en matèria d’Administració de Justícia), l’automatització ha aconseguit reduir en més d'un 70% els temps de registre dels assumptes monitoris civils, passant d'una mitjana de 17 dies a només un o dos dies des de la seva recepció. Des de la seva posada en marxa el 2023, s'han realitzat prop de 163.000 operacions automatitzades, movent més de 170 milions d'euros i generant un estalvi de més de 31.000 hores al personal tramitador, equivalent a prop de 470.000 euros.