Antoni Falgueras (Barcelona, 1948) i Meritxell Falgueras (Barcelona, 1981) son pare i filla. Ell com a mestre cellerer i ella com a comunicadora i sommelier, representen la quarta i la cinquena generació d'El Celler de Gelida, un establiment tradicional del barri de Sants, condició que justifica la seva elecció com a pregoners de la Mercè 2026 en el marc de la Capitalitat europea del comerç local que Barcelona ostenta aquest any. Tot plegat, una oportunitat més per reivindicar el comerç de proximitat i emblemàtic en una ciutat que veu com molts establiments de tota la vida abaixen la persiana per donar pas a comerços no arrelats a la ciutat.
De cara al pregó, que tindrà lloc el 23 de setembre, pare i filla preparen un acte que per l'Antoni ha de servir per reivindicar els licors tradicionals i el valor dels comerços especialitzats i que segons la Meritxell —col·laboradora habitual d'ElNacional.cat— tindrà una dimensió especial, ja que "es podrà ensumar, degustar i palpar". Tots dos es prenen aquest compromís amb la ciutat com una manera de rendir homenatge als barcelonins i barcelonines que han fet ciutat apujant la persiana cada dia, i en especial, com apunta ella, recordar "aquelles dones botigueres que, a part de la feina de la botiga, quan acabaven també tenien la de casa".
Primer de tot, el dia que us van oferir el pregó, va ser un sí immediat o us ho vau haver de pensar una mica?
Antoni Falgueras: Quan Xavier Marcé, que és client de casa, em va dir que m'havia de dir una cosa, vaig pensar: "Potser és que li hem donat un vi que no li ha agradat", i em va proposar això. Jo vaig dir: "No, no, m'has fet contentíssim que hi hàgiu pensat, però no m'atreveixo, i a més, Barcelona es mereix una cosa millor". I li vaig dir que no. I a casa, quan ho vaig dir, un daltabaix. I al cap de quatre dies em va telefonar el senyor alcalde i, és clar, rebre una trucada del senyor alcalde.
Que truqui l'alcalde ja són paraules majors.
A.F.: Això mateix. Vaig quedar parat, i em va dir: "Toni, t'he demanat mai alguna cosa? No. Doncs et demano això". I, és clar, no li vaig poder dir que no. I l'únic que li vaig dir va ser: "Jo sol no m'atreveixo, perquè no és el meu ofici. I si ho faig amb la Meritxell, que ella d'això en sap, així sí". I va dir: "Quarta i cinquena generació, doncs ja va bé".
I Meritxell, la proposta d'afegir-te et va semblar bé?
Meritxell Falgueras: Sí. És que quan ens va dir que no ho feia perquè se li feia gros i li feia vergonya, li vaig dir: "A veure, com li podem dir als meus fills, que just en aquell moment havien de fer el final de curs, que s'ha de ser valent, que t'has d'atrevir, si el seu avi no ho fa amb l'exemple?"
Com es planteja un pregó a quatre mans? Ja el tenen preparat? Què me'n poden explicar?
M.F.: La meva feina és que el Falguera brilli. Volem fer un pregó comme il faut i no oblidar-nos de res. El que he escrit sobretot és per anar a la filosofia del meu pare d'aquests comerços, que no fa falta que siguin centenaris per ser de proximitat, però que no som només el que mengem o el que bevem, sinó també on comprem. I també rendir homenatge a aquestes dones botigueres que, a part de la feina de la botiga, quan acabaven també tenien la de casa. Com la meva àvia, com la meva mare, com la meva besàvia.
El pregó també vol rendir homenatge a aquestes dones botigueres que, a part de la feina de la botiga, quan acabaven també tenien la de casa"
Sou quarta i cinquena generació d'un comerç tradicional que és El Celler de Gelida, al carrer Vallespir del barri de Sants. La vostra elecció, primerament la de l'Antoni, finalment la conjunta, entra en el marc de la Capitalitat europea del comerç local que ostenta Barcelona aquest 2026. En quina situació està el comerç local, tradicional i de proximitat, ja que en som capital nosaltres?
M.F.: El pare ho diu molt bé: Quan hi ha comerços oberts...
A.F.: ...al carrer pots passar-hi tranquil·lament saludant a la gent, no tens cap por. En canvi, quan es tanquen les persianes i queda tot el carrer sense ningú, moltes vegades no t'atreveixes a sortir. M'agradaria que Barcelona tingués establiments de proximitat, però també molts establiments especialitzats. Que no trobem les franquícies que trobem a totes les parts del món o als centres comercials. Per als barris, l'establiment especialitzat.
M.F.: El meu pare i la meva mare van fer un viatge per tot Europa precisament per fer conèixer aquest comerç d'especialitat, però clar, el que és més important és que igual que anem a veure museus a Barcelona, que també anem a veure botigues. A mi m'encanta el shopping, però és que el que no pot ser és que l'únic que canviï d'una ciutat a una altra sigui la llengua o la moneda, i no aquesta característica que al final també fa el tarannà dels barris i marca també el caràcter d'una ciutat com Barcelona. El Celler de Gelida és molt extrem, fem cent trenta-un anys, el meu pare el van parir literalment a la botiga, al meu avi també, perquè no hi havia temps ni d'anar a l'hospital. Explica per què t'agrada tant Santa Marta i quants dies treballaven a l'any els teus pares...
A.F.: ...la primera generació ho va tindre molt difícil perquè baixava amb un carro de Gelida amb el vi de producció pròpia i el venia a la botiga. La segona, per mantenir la botiga, el fill va haver d'anar a treballar al forn del costat per mantenir-la, que era habitatge i érem els propietaris. La tercera generació, que van ser els meus pares, ho va tenir molt difícil, perquè durant la Guerra Civil, per exemple, ens van requisar el vi. El vi sempre ens ha ajudat, perquè el vi se'ls picava als que el van agafar i llavors el meu pare estava en edat militar i el van venir a buscar, perquè cuidés el vi, amb el meu tiet, tots dos es dedicaven a cuidar el vi.
Van fer de cellerers de campanya?
A.F.: Sí, però gràcies a això, tenien el vi a l'abast, i sucre, i feien un mostillo i se'l bevien. Llavors, per no anar al front, a la revisió els van trobar com a diabètics. I llavors no van anar al front.
I la relació amb Santa Marta?
M.F.: Els meus avis treballaven 364 dies l'any. L'únic dia que fèiem festa, per això mon pare té tanta devoció a Santa Marta, l'únic dia que sa mare feia festa era el dia de la patrona...
A.F: ...anàvem a un restaurant, perquè Santa Marta és la patrona dels hostalers, dels taverners i dels restauradors.
El 29 de juliol.
A.F.: Sí. I a més a més, tenim la confraria de Santa Marta, que aquest any hem celebrat sis-cents anys, i és la part social d'aquests gremis, que fan una sèrie d'obres socials que quedaria parat.
Tornem al model de ciutat. Vostès en són els pregoners i en certa manera és un encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona. Sense voler posar-vos en un compromís, fa prou l'Ajuntament per defensar el comerç tradicional?
A.F.: De fa uns anys que hi ha més atenció, he vist reunions als eixos comercials i aquesta gent ho fa desinteressadament i es preocupa pel comerç. Fa molts anys que tinc amistat amb el senyor Jaume Collboni, i recordo que fèiem reunions i en un restaurant, a les onze, a les dotze, et diuen que volen plegar. I llavors jo els hi vaig proposar: "Si veniu a casa, que tinc un txoko a la botiga, al magatzem, d'allà no ens traurà ningú". Vaig quedar parat que un funcionari a les dues i mitja de la nit estigués aguantant allà que si les subvencions, que si els llums de Nadal... I li vaig agafar una admiració perquè no tenia aquesta idea que treballés fins a altes hores de la nit i sense ser alcalde ni abans que era tinent d'alcaldia. Em va sobtar.
Tots hem viscut el declivi del comerç tradicional. Passegem pels nostres barris i veiem que allà on hi havia una bacallaneria o altres tipus de comerços, fins i tot, botigues de joguines que ja no n'hi ha, tot està substituït, adotzenat, llocs de restauració en bona part per a turistes o franquícies. Com ho podem resoldre, això?
A.F.: En aquest viatge que ha dit la Meritxell, vam anar per tot Europa mirant que hi havia. Nosaltres érem una botiga tradicional de venda de vi a doll, de fer el vermut, una taverna com era abans. Veníem gel al matí. Això ho podia tindre tothom. I llavors vaig veure que existia la botiga especialitzada, vaig treure tot allò que era el nostre negoci i vaig posar el vi embotellat amb Denominacions d'Origen. Vam començar amb la primera Mostra de vins de Catalunya amb el Jaume Ciurana. Vam donar suport a aquest tema perquè, a més a més, cada vegada hi ha hagut més qualitat. I també els licors tradicionals com les ratafies, l'Aiguanaf Compost, l'Aigua de Nòdes de la Vall d'Aran, els resolis del Vendrell, de totes aquestes coses que no trobes enlloc. Avui en dia, busqui una ampolla d'Aromes a Montserrat pel mercat, perquè amb aquest pregó m'agradaria que els bars i restaurants de Barcelona tinguessin aquest tipus de licor, perquè la gent que ens ve a veure vol conèixer el que hi ha aquí. Per exemple, quedaria esgarrifat que es venen quatre milions d'ampolles d'un licor d'herbes alemany, a Espanya quatre milions d'ampolles i, en canvi, no es ven ratafia, que és el mateix tipus de producte, o potser encara més natural i més d'aquí, que et beus el paisatge.
Es venen quatre milions d'ampolles d'un licor d'herbes alemany i, en canvi, no es ven ratafia, que és el mateix tipus de producte, més natural i més d'aquí, que et beus el paisatge"
El Celler de Gelida té garantit el relleu generacional, però un dels factors que fan que desaparegui el comerç tradicional és aquest, la jubilació dels pares amb els fills que no volen continuar el negoci. A vegades, precisament ha estat l'oportunitat de donar als fills uns estudis el que fa que prefereixi fer altres coses. Com es garanteix que un negoci tradicional pugui continuar?
A.F.: Em sembla que jo he fet bastant bé, pel resultat. Això és perquè quan anàvem de vacances, sempre els portava cap a un lloc de vi o un lloc de licors. Sabien que anàvem de vacances i a més a més, estudiàvem el que veníem o el que volíem vendre. Crec que hi ha molts negocis familiars que a vegades no s'entén per què no continuen. També he fet un pas enrere en el moment precís, perquè li vaig dir al Ferran, que és ara el cap, li vaig dir: "Mira, abans que esperis que jo em mori, et deixo el cotxe sense cap ratllada, ple de benzina, aviam fins on arribes tu". Per mi és això, saber-te retirar, perquè la il·lusió que ara té la joventut ja no la tinc jo. I després, que molta gent que no sap de què treballar i té un hobby, jo li diria que insisteixi amb aquell hobby, que posi una botiga especialitzada en aquell tema. Figuris, la botiga més antiga de Barcelona, és una botiga especialitzada i que ven ciris. Al barri hi havia quinze o vint botigues que ens dedicàvem al mateix i totes han tancat menys nosaltres.
M.F.: I la cinquena generació, sobretot el meu germà, que ha agafat més aquest tarannà de botiguer del meu pare, també s'ha anat modernitzant, perquè no només és la venda assistida al barri, que també, sinó també estem venent a tot el món. I una de les feines que feia el meu pare, que feia fins i tot les cartes de vins al Bulli, ara l'estic fent jo a la resta de la península, ara me'n vaig a treballar a Amèrica. O sigui que des de Sants anem una mica al món. I també, doncs, a la meva mare, que feia tant de relacions públiques i és tan bona comunicant, ho faig jo a través de les xarxes. Ens hem anat adaptant als temps.
Parlem una mica de la festa de la Mercè, a banda del pregó, quin moment o quin espectacle espereu especialment per la Mercè d'enguany?
M.F.: Tinc nens de nou i onze anys, un nen i una nena, i tinc moltes ganes de com l'any passat, com cada any, d'anar a veure els castells, ja sigui el dia 24 a la Mercè, ja sigui diumenge. Ens encanta aquesta sensació de fer pinya, que també és una mica l'essència del nostre pregó.
Tornant al pregó, ja teniu previst com serà l'acte?
M.F.: Sí, però ens han deixat molt lliures en moltes coses. Ho intentarem fer el millor que puguem, encara que clar, estarem nervioses perquè és un moment molt surrealista.
A.F.: I també estem mirant aviam si podem donar alguna sorpresa. Com no ho tenim segur no en podem parlar, però l'estiu me l'he passat aviam si podem destacar amb algunes coses més.
M.F.: Direm, sense fer molt espòiler que al final serà un pregó que es podrà ensumar, que es podrà degustar, que es podrà palpar.
Per acabar, sí que us voldria posar en un compromís. Per a vostès, que son de Sants i molt arrelats al barri, quina festa major és millor, la de Sants o la de Barcelona?
M.F.: Jo vaig ser pregonera de les festes de Sants fa potser quinze anys o així.
A.F.: I jo he sigut organitzador de les festes. Però al llarg dels anys hem vist que la gent que ens ve a la festa major de Sants no és el nostre client. Llavors aprofitem per fer vacances. I em sap greu, eh, perquè vull reviure la festa major, però veiem no és el nostre públic. El nostre públic està de vacances i aprofitem també per fer les vacances.
M.F.: A mi m'encanta passejar amb els meus amics, que tots són del barri, i amb els meus fills. Al carrer Vallespir, ens coneixem tothom i intentem fer festa com tothom.
Fer festa i fer barri és també fer comerç de proximitat?
M.F.: Sí. Sempre dic que a Sants és the new Soho. O sigui que a donar exemple.
Entrevista sencera: