Tal dia com avui de l’any 1793, fa 231 anys, a París, Charles-Henri Sanson, en aquell moment botxí oficial de la Convenció (el govern de la França revolucionària), i conegut popularment amb el sobrenom de le Grand Sanson, executava amb el sistema de la guillotina Lluís XVI, el cinquè rei francès de la nissaga Borbó. Amb anterioritat, Lluís XVI havia estat detingut i empresonat (agost, 1792), acusat i processat (desembre, 1792 – gener, 1793) i condemnat a mort (15 de gener del 1793). La sentència contra Lluís XVI va ser dictaminada per un tribunal i confirmada per l’Assemblea (el Parlament de França), que la va ratificar per 366 vots a favor i 334 en contra.
Lluís XVI havia estat acusat i condemnat per onze càrrecs molt greus, entre els quals destacaven: mobilitzar l’exèrcit per a impedir la reunió dels representants i per a atacar i causar la mort de milers de ciutadans que, en diferents actes, s’havien manifestat a favor de la llibertat; incompliment reiterat de la paraula donada a l’Assemblea —prometent abolir el règim feudal—, apropiació i malbaratament dels recursos públics en festes inapropiades pel context de greu crisi que vivia el país, ús fraudulent de fons públics per a benefici de la seva posició política i de la dels seus amics i aliats, i l’acaparament i especulació de productes alimentaris (gra, sucre i cafè).
Lluís XVI va ser guillotinant a la plaça que duia el nom del seu pare Lluís XV, i que d'ençà d'aleshores passaria a anomenar-se plaça de la Revolució (actualment és la plaça de la Concòrdia). I el botxí que va precipitar la guillotina sobre el seu clatell ja havia treballat anteriorment en execucions ordenades pel mateix Lluís XVI. Sanson era membre d’una nissaga de botxins, que es transmetien l’ofici i el càrrec de pares a fills. Els Sanson eren botxins des del 1688 (en temps del regnat de Lluís XIV), i ho serien fins al 1847 (durant les etapes de la Convenció, el Directori, el Consolat, el Primer Imperi Francès de Napoleó i la restauració borbònica).