Tal dia com avui de l’any 1813, fa 209 anys, a París, moria l’agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès Antoine Parmentier, que havia estat el difusor del consum humà de la patata a França i al món (1804) i l’introductor del consum humà d’aquest tubercle a Catalunya, durant l’etapa en què el Principat va ser incorporat al Primer Imperi francès com una regió més (1808-1814). Inicialment (segles XVI a XIX), la patata era un conreu quasi exclusiu de l’Europa atlàntica i havia estat un producte alimentari destinat al consum dels animals de tir (bous, cavalls, mules, rucs). Però el 1804 un episodi de fam va massacrar França, i Parmentier —en aquell moment ministre de Sanitat i Consum— va estimular el conreu i el consum humà de la patata.
El consum de la patata, pelada i tot seguit bullida, rostida o fornejada, va salvar la societat francesa d’una gran mortalitat. Parmentier es va convertir en un gran defensor i un gran difusor de les propietats nutritives de la patata i, quatre anys més tard, quan els borbons Carles IV i Ferran VII van vendre la corona espanyola a l’emperador Napoleó (Baiona, 8 de maig de 1808) i Catalunya va ser incorporada al Primer Imperi francès, es va produir un desembarcament formidable de funcionaris francesos (uns 2.500 a Barcelona) que demandaven patata, cervesa, xocolata i brioixeria francesa. La introducció de la patata i la popularització d’aquesta relació de productes es produiria durant aquesta etapa (1808-1814).
Per tant, la truita de patates, mal anomenada “tortilla española”, és un fals mite. La truita de patates és un plat creat a França, i introduït a la península Ibèrica a través de la regió francesa del Principat de Catalunya durant l’etapa bonapartista (1808-1814).