Tal dia com avui de l’any 1936, fa 90 anys, al Palau de la Música de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals —finançada i dirigida pel genial compositor— i la soprano Conxita Badia interpretaven per darrera vegada plegats la "Novena Simfonia de Beethoven", coneguda com "L’Himne de l’Alegria". Quan es va produir aquell fet, l’orquestra i la soprano estaven assajant el concert "L’Himne de l’Alegria", que estava previst que s'estrenés l’endemà (19 de juliol del 1936), coincidint amb la inauguració dels Jocs Olímpics Populars de Barcelona, i que, a causa dels esdeveniments, mai no s’interpretaria.
Aquell darrer i improvisat concert es va celebrar després de l’assaig diari i amb el Palau sense públic, perquè el director, els músics i la soprano, conscients dels esdeveniments que s’estaven produint (acabava d’esclatar el cop d’estat militar que conduiria a la Guerra Civil), van intuir que trigarien molt de temps a reunir-se de nou per a interpretar aquell o cap altre concert. Poca estona abans, mentre assajaven, s’hi havia presentat un emissari de la Generalitat —alguns investigadors apunten que va ser Ventura Gassol, conseller de Cultura— i havia ordenat l’evacuació de l’orquestra i la soprano a causa de la inseguretat que imperava pels carrers de la ciutat.
Noranta anys després —el 25 de juliol del 2026— el Festival Dansaneu rememora la vida del genial compositor. I, en el marc de l’església parroquial de Santa Maria d’Àneu (el Pallars Sobirà), estrena l’espectacle "Les barques volen pel cel. Converses entre els germans Pau i Enric Casals", que explica la ideologia catalanista que sempre va presidir la vida i l’obra de Pau Casals, i posa en relleu els seus valors personals, fonamentats en la pau, en la llibertat i en la cultura. I recupera i divulga aspectes i detalls —alguns força desconeguts— de la vida del genial compositor i de la relació amb el seu germà petit.