El Poblenou està de moda, i no sé si això és bo o dolent. El cas és que obren restaurants com bolets, molts dels quals, al cap de pocs mesos i sense avisar, han de tancar les portes per diferents motius, principalment perquè no són rendibles. Pronostico, però, que no serà el cas de Finca Nebot, el cinquè projecte a la ciutat del Grupo No Hay Mañana, atès que en aquest nou restaurant, Alfredo Samaniego, xef executiu, i Josué Dávila de León han creat una carta pròpia amb alguns plats de cuina tradicional catalana, i trobo que se n’han sortit prou bé. Fins i tot apareixen a la prestigiosa guia Macarfi.
M'hi arribo a l’hora de dinar, però abans faig un passeig per la rambla del Poblenou, cosa que no feia des de temps immemorials. El primer que em crida l’atenció mentre camino amunt i avall és que està plena de jovent passejant i omplint les terrasses un dimarts al migdia. El segon és que, majoritàriament, pel que sento parlar, la gent és d’aquí, contràriament al que prediquen molts que el Poblenou és un barri ple d’estrangers (i que possiblement serà cert, però no pas avui i a aquesta hora).
Una vegada dins del local, m’assignen una taula just davant del finestral i d’esquena a la cuina, que és a la vista. No ens asseiem a la terrassa perquè fa massa calor. Mentre estudio la carta, repartida en aperitius, entrants, receptes de sempre, carns de la casa i sabors del mar, em ventilo uns ous mimosa, els clàssics ous farcits de ventresca de tonyina, maionesa, tàperes i ceba, amb una copa de Chivite Finca Legardeta 2025.
Finca Nebot reivindica la cuina catalana de tota la vida en un Poblenou cada cop més gastronòmic, amb plats que miren a la memòria i la tradició
Seguidament, anem fent coixí amb una coca d’escalivada tradicional amb albergínia, pebrot i ceba, acompanyada de sardina fumada, un panet de calamar a la romana, elaborat amb pasta i tinta de calamar en comptes de la farina convencional, i una torrada amb anxova i seitó.
Porten un deliciós pa de vidre amb tomàquet, ja sabeu, elaborat amb una massa molt hidratada i amb una crosta fina i cruixent, que menjarem amb el croquetó de pollastre amb pernil ibèric, unes bones rostes de porc, el que vindrien a ser els torreznos, que m’expliquen que estan cuinats durant vuit hores a baixa temperatura, i el capipota, que només tasto una mica per deixar espai per a l’arròs que ha de venir.
L’arròs amb trompetes de la mort estava al punt i era saborós, però la botifarra de perol no era tal, sinó unes salsitxes normals. I aquí, amic, si em dius botifarra de perol, espero trobar botifarra de perol.
La part dolça està a l’altura del dinar i, així, tanquem l’àpat amb un flam d’ou amb nata i un púding de roba vella amb panses.
Al final, Finca Nebot és una d’aquelles propostes que intenten demostrar que el Poblenou pot modernitzar-se sense renunciar a la memòria gastronòmica. Hi ha encerts, alguns plats que miren clarament cap a la cuina catalana de tota la vida, i també algun detall que caldria revisar. En qualsevol cas, en surto satisfet i amb la sensació que, entre tanta obertura i tan restaurant nou, aquí hi ha projecte i ganes de fer-ho bé.