Tal dia com avui de l’any 1478, fa 545 anys, a Sevilla, naixia Joan de Trastàmara i de Trastàmara, conegut també com a Joan d’Aragó, segon plançó dels reis Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella i Lleó. Joan, per la seva condició de primer i únic fill mascle de Ferran i d’Isabel, va ser proclamat príncep de Girona (títol instituït pel primer Trastàmara de Barcelona per a designar l’hereu al tron catalanoaragonès), i príncep d’Astúries (títol que ostentava l’hereu al tron castellanolleonès). El naixement de Joan va ser precedit pel d’Isabel filla (1470), i va precedir els de Joana (1479), el de Maria (1482), i el de Caterina (1485).
Joan no va sobreviure als seus pares, i no va heretar mai els trons de Toledo i de Barcelona. Va tenir sempre una salut molt feble. El 1497, amb dinou anys, va ser casat amb Margarida d'Habsburg (Brussel·les, 1480), filla de Maximilià d’Àustria i germana petita de Felip d'Habsburg (l’espòs de Joana, germana petita de Joan). Aquell doble matrimoni formava part d’una estratègia política encaminada a posar sobre una mateixa testa les diverses corones i dominis dels Trastàmara hispànics i dels Habsburg centreeuropeus, i aïllar i asfixiar, definitivament, el regne de França. Però Joan va morir prematurament, sis mesos després de les noces amb Margarida (1497).
Segons alguns historiadors contemporanis, Margarida, considerada una de les dones més intel·ligents i cultivades de la seva època, patia un trastorn anomenat nimfomania que va provocar un ràpid deteriorament de la salut de Joan. El dia 2 d'octubre de 1497, Ferran va ser avisat que el seu hereu agonitzava a Salamanca, però no va arribar a temps per a veure’l morir. Poc després, Margarida va patir l’avortament del plançó que engendrava, i els Reis Catòlics van prendre consciència que la nissaga Trastàmara s’havia extingit amb aquestes dues morts. El successor de Ferran i Isabel, i de Maximilià i Maria, seria el seu net Carles d'Habsburg, conegut com a Carles de Gant.