Tal dia com avui de l’any 1786, fa 237 anys, a Estagell (Rosselló) naixia Francesc Aragó i Roig, que en el decurs de la seva vida es convertiria en un dels físics i astrònoms més importants de la història científica francesa i en el segon president de la II República francesa (1848). Aragó, nascut i criat en un entorn familiar i social catalanoparlant, va estudiar a Perpinyà i a l’Escola Politècnica de París. En les notes autobiogràfiques que va deixar explicaria una curiosa anècdota en aquesta escola superior de París que posava en relleu la seva catalanitat materna. Explicava que el professor Legendre li va preguntar el nom i, en respondre, ho va fer en un fort accent català que faria exclamar l’examinador: “Alors, vous n’es pas français” (Llavors, vostè no és francès).

Un cop completats els estudis, Aragó va fer un viatge al Principat, al País Valencià i a les Mallorques que va durar dos anys (1806-1808) amb l’objectiu de fer diversos mesuraments de l’arc meridià terrestre amb finalitats militars. Durant aquesta estada faria diverses observacions antropològiques força curioses. Una d’aquestes seria les males relacions entre catalans, valencians i aragonesos: “Els habitants d’aquestes tres províncies es detestaven cordialment”. I una altra seria l’execució, a València, d’una dona condemnada per bruixeria: “Heus aquí quins espectacles es donava el poble (...) en una de les principals ciutats d’Espanya, seu d’una universitat cèlebre i pàtria de nombrosos ciutadans distingits pel seu saber, el seu valor i les seves virtuts”.

Aragó va ser un home de fortes conviccions republicanes que havia adquirit durant la infantesa a la casa familiar d’Estagell. I durant la Revolució de 1848, que va derrocar, definitivament, el règim monàrquic francès, va ser una de les trenta personalitats que van impulsar la proclamació de la República i van formar part dels primers governs. Aragó, concretament, com a membre de la Comissió Executiva (el govern provisional sorgit després de la proclamació de la II República) va ser el segon president, entre el 9 de maig i el 28 de juny de 1848. Cal destacar que durant la seva presidència, la República Francesa va abolir l’esclavitud. En l’actualitat molts carrers de diversos pobles i viles de la Catalunya Nord s’anomenen Aragó en record a la seva figura.