Tal dia com avui de l’any 1980, fa 43 anys, a l’hospital de Tarragona, moria Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, que havia estat conseller d’Ensenyament del primer govern provisional de la Generalitat republicana (1931-1932) i conseller de Cultura dels governs dels presidents Macià i Companys (1932-1936). Quan es va produir el seu nomenament, Gassol ja era una de les personalitats més destacades del món cultural català, i en la seva responsabilitat de govern seria el gran impulsor de la recuperació i la normalització de la llengua i la cultura catalanes, prohibides i perseguides des de l’ocupació borbònica de 1714.

Ventura Gassol havia nascut l’any 1893 a la Selva del Camp (el Baix Camp), en una família humil però d’ideologia tradicionalista. La seva extraordinària capacitat intel·lectual, que ja havia posat de manifest a la infantesa, animaria els seus pares a orientar-lo cap a la carrera eclesiàstica. A deu anys (1903), va ingressar al Seminari de Tarragona, però a vint anys (1913) abandonaria aquells estudis i començaria la seva carrera professional i política. Fins al seu nomenament com a conseller (1931), va escriure en diverses publicacions del país, va publicar diverses obres literàries i va formar part del nucli fundador del partit independentista Estat Català (1922).

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i amb la consumació del cop d’estat anarquista a Catalunya (1936), va portar a terme gestions molt arriscades per a salvar persones amenaçades de mort i es va convertir en un objectiu més de les sinistres Patrulles de Control, fet que el va obligar a anar-se'n a l’exili. Conclòs el conflicte (1939), va continuar vivint a l’exili de França, però amb l’ocupació nazi (1940) el govern franquista espanyol el va acusar falsament de l’assassinat del bisbe Irurita i en va sol·licitar la detenció i extradició a les autoritats del règim titella de Vichy.

Tot i la dependència de Vichy respecte a l’Alemanya nazi (aliat impagable de la rebel·lió nacionalcatòlica dirigida per Franco), la justícia francesa va denegar la petició espanyola, perquè es va demostrar que el conseller Gassol havia sortit cap a l’exili el 23 d’octubre de 1936, cinc setmanes abans del pretès assassinat del bisbe Irurita (mai no s’ha demostrat del tot aquesta mort). Gassol va viure bona part de l’exili a Saint-Martin-le-Beau, molt a prop del president Tarradellas. Va retornar a Catalunya el 1977, amb la restauració de la Generalitat, i la Selva del Camp el va nomenar fill predilecte.