Tal dia com avui de l’any 897, fa 1.126 anys, al paratge de la vall d’Ora (llavors comtat carolingi de Barcelona) moria el comte Guifré, autoritat delegada del poder central francès als comtats de Barcelona, d’Osona, de Girona, d’Urgell, de Cerdanya, de Besalú i de Conflent. Segons les fonts documentals coetànies, Guifré, que reunia la gestió de diversos comtats, hauria estat també la màxima autoritat delegada del poder reial en el conjunt de comtats que formaven la marca de Gòtia (l’arc mediterrani entre els deltes del Roine i del Llobregat, rellevant el seu pare Sunifred, l’home de confiança del rei Carles de França a la marca de Gòtia. Guifré havia rebut tots aquests càrrecs per nomenament reial.

Però des de mitjans del segle IX, i coincidint amb els primers anys de govern de Guifré, l’antic món carolingi (França, Lotaríngia i el Sacre Imperi) vivia immers en una profunda crisi política provocada per la partició de l’imperi de Carlemany (Tractat de Verdun, 843). Els barons territorials, funcionaris delegats de la corona, havien aprofitat la conjuntura per usurpar diferents parcel·les de poder; com l’exèrcit, la fiscalitat o la justícia. També havien patrimonialitzat el càrrec i l’estaven convertint en hereditari. Des de mitjans del segle IX, els barons territorials no esperaven que el rei els nomenés o els cessés. Es transmetien el càrrec de pares a fills i, únicament, es limitaven a renovar el vassallatge al rei.

No obstant això, Guifré no va ser el primer comte independent, sinó que va ser el primer que va transmetre el càrrec hereditàriament. En morir, en una escaramussa amb els soldats del valí islàmic de Lleida, els seus honors (els seus càrrecs) van passar, de forma automàtica, als seus fills. El seu primogènit, Guifré, va heretar els comtats de Barcelona, de Girona, d’Osona i de Besalú. El segon, Sunifred, va heretar el comtat d’Urgell. I el tercer, Miró, va heretar els comtats de Cerdanya i Urgell. Els descendents de Guifré serien comtes dependents (897-987) i independents (987-1410) de Barcelona i reis d’Aragó, de València, de Sicília i de Sardenya.