Tal dia com avui de l’any 1851, fa 172 anys, a París, moria Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa, que entre 1792 i 1798 i entre 1801 i 1808 havia estat ministre plenipotenciari del govern d’Espanya. Godoy passaria a la història per dos fets: va ser l’últim i el més poderós “valido” de l’etapa històrica de l’Antic Règim hispànic (1518-1833) i va ser qui —en nom de la monarquia espanyola— va negociar el Tractat de Fontainebleau (27 d’octubre de 1807), que permetria l’entrada, trànsit i aquarterament de l’exèrcit francès en territori espanyol, i que —després de diversos incidents— culminaria amb la venda de la Corona espanyola per part de Carles IV i Ferran VII a Napoleó Bonaparte, emperador de França (Baiona, maig de 1808).

La història de Godoy és molt il·lustrativa dels grans canvis que s’estaven produint a l’Europa de l’època. En el seu cas, revela com un simple oficial de l’exèrcit, que no pertanyia al privilegiat grup de la cort, va ascendir vertiginosament fins al cim del poder; i guarda certs paral·lelismes amb la carrera de personatges com Murat (a França) o Pitt (a la Gran Bretanya). La tradició oral va explicar el ràpid ascens de Godoy per la seva condició d’amant de la reina. Però la investigació moderna apunta que, abans que Carles IV i Maria Lluïsa arribessin al tron, el van triar perquè necessitaven algú que estigués en deute etern amb ells. Els prínceps i Godoy van fer el camí plegats fins al tron, i el ministre es va convertir en el personatge més poderós d’Espanya.

Durant el seu govern, la relació de Godoy amb Catalunya va ser conflictiva. Després d’una estada a Barcelona (acompanyant els reis Carles IV i Maria Lluïsa) per a visitar les fàbriques de la ciutat, va dictar una llei que prohibia la representació d’obres de teatre i tota mena d’espectacles públics en català. Segons una enquesta d’usos lingüístics encarregada per l’emperador Napoleó a principis del segle XIX, la llengua catalana “se enseña en las escolas, se imprimeix y se parla, no sols ente lo baix poble, si que també entre las personas de primera calitat, així en tertulias, com en visitas y congressos (…) a excepcio dels tribunals reals (…) al Principat de Catalunya, al regne de València i en las islas de Mallorca, Menorca, Ibissa, Sardeña y part de Sicilia”.