Tal dia com avui de l’any 1291, fa 732 anys, a Amesbury (regne d’Anglaterra); moria Elionor de Provença i de Savoia, de la branca dels Bel·lònides provençals, que havia estat reina d’Anglaterra pel seu matrimoni amb el rei Enric III. Elionor seria reina consort d’Anglaterra durant trenta-sis anys, des del 1236 —matrimoni amb Enric III— fins al 1272 —mort d’Enric III—, i reina-vídua i reina-mare del rei Eduard I durant dinou anys més, fins a la seva mort, el 1291. Durant aquell mig segle llarg, la senyera quadribarrada dels Bel·lònides es convertiria en un dels pavellons habituals de les armes d’Anglaterra.
Elionor havia nascut a Ais (Provença), l’any 1223. Era filla del comte independent Ramon Berenguer V de Provença; besneta del comte independent Ramon Berenguer IV de Barcelona (1113-1162); i rebesneta del comte independent Ramon Berenguer III de Barcelona (1082-1131) i de la seva tercera esposa, la comtessa independent Dolça de Provença (1090-1127). Aquesta última unió és la que explica per què els Bel·lònides eren sobirans de Provença. El primogènit de Ramon Berenguer III i Dolça es convertiria en Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el fill segon seria Berenguer Ramon I de Provença, iniciador de la branca provençal Bel·lònida.
Elionor va ser casada amb Enric amb tan sols tretze anys (el nuvi en tenia vint-i-nou), i sempre va ser conscient que el seu matrimoni tenia un propòsit estrictament polític. I per aquest motiu, quan va dibuixar el seu escut d’armes personal, el va dividir en dos quarters molt significatius: a l'esquerra els tres lleons rampants (de la nissaga reial anglesa dels Plantagenet) i a la dreta les quatre barres de sang (de la nissaga comtal catalano-provençal dels Bel·lònides). I així ho diu, clarament, la descripció de les armes que il·lustren les representacions de la reina Elionor a Anglaterra: “Armorial of the House of Barcelona and Provence”.