Tal dia com avui de l’any 1134, fa 891 anys, a Poleñino (llavors regne navarroaragonès i actualment comarca dels Monegres, Aragó), moria el rei Alfons I, anomenat el Bataller. Alfons va morir a causa de les ferides rebudes sis setmanes abans durant l’intent fracassat de conquesta de la plaça musulmana de Medina Afraga, l’actual Fraga (17 de juliol del 1134). Alfons va morir sense successió legítima i després d’haver signat un testament que atorgava el regne navarroaragonès als tres ordes militars més poderosos de l’època: els templers, els hospitalers i el Sant Sepulcre.

La mort sense successió del rei i l’atorgament de la corona als ordes religiosos-militars provocaria la rebel·lió de les oligarquies del regne (la noblesa militar i latifundista i les jerarquies eclesiàstiques), que temien ser arraconades pels elements d’aquestes poderoses institucions. Les oligarquies navarreses van coronar Garcia Ramires, cosí tercer del difunt Bataller, gendre del difunt Cid Campeador i un personatge molt ben considerat a la cort de Pamplona. I les oligarquies aragoneses van coronar Ramir, germà petit del difunt Bataller i abat del monestir de Sant Victorià, a la Ribagorça. D’aquesta manera, el regne del Bataller quedava dividit entre Pamplona i l'Aragó.

En aquell moment, va aparèixer també en acció un tercer element que revolucionaria aquell procés. El rei Alfons VII de Lleó i de Castella, fillastre del difunt Bataller, va reclamar el tron del difunt per raons de "parentesc". Els navarresos de seguida van buscar i van trobar el suport dels castellans (que vivien sotmesos a la monarquia lleonesa) i dels gascons (els comtats del sud del ducat independent d’Aquitània). Però els aragonesos no tenien ningú, i el rei lleonès va envair una part del seu territori —entre el Moncayo i l’Ebre— i va ocupar Saragossa, i va deixar el regne de Ramir el Monjo fragmentat en dues parts inconnexes.

Poc després (1136), va néixer Peronella, l’única descendent de Ramir el Monjo, i el rei lleonès va obligar l’aragonès a prometre aquella nena amb el seu primogènit i hereu. Les oligarquies aragoneses, pensant que el seu regne seria diluït dins de l’estat lleonès-castellà i que la seva posició seria usurpada per les elits del nou poder, van negociar, secretament, amb Ramon Berenguer IV —comte independent de Barcelona— la creació d’una unió dinàstica (dos dominis independents i un sol sobirà). Ramir es va retirar i els aragonesos van lliurar el regne a Ramon Berenguer IV (el van nomenar Home Principal d’Aragó) i l'hereva Peronella (que es criaria i s’educaria a Barcelona).