Tal dia com avui de l’any 1877, fa 145 anys, a Pueblo de Adolfo Alsina (actualment Carhué, província federal de Buenos Aires); moria Adolfo Alsina; en aquell moment ministre de Guerra i de Marina del govern de l’Argentina; i que amb anterioritat havia estat governador de Buenos Aires (1866-1868) i vicepresident de la República (1868-1874) per la formació federalista Partido Autonomista. Segons les fonts documentals, Adolfo Alsina va morir a causa d’una infecció, provocada per algun bacteri, que li va provocar una fallada renal. Inicialment va ser soterrat a Carhué, però quaranta anys més tard (1917) les seves restes van ser traslladades a la capital del país.
Adolfo Alsina era fill de Valentín Alsina (Buenos Aires, 1802 – 1869); que havia estat governador de Buenos Aires (1858-1859) i president del Senat de la República Argentina (1862-1864 i 1865-1869) per la formació política centralista Partido Unitario. I era net de Joan Alsina Gaza (Barcelona, circa 1760 – Buenos Aires, 1807); que s’havia establert a Río de la Plata el 1782; i que seria un dels fundadors de la companyia militar Miquelets de Catalunya, més tard obligadament rebatejats com a Miñones de Cataluña, decisius en el rebuig de la invasió britànica (1806-1807), i en l’expulsió de les tropes colonials espanyoles (1810-1814).
Alsina va ser un pioner de la conquesta de la Pampa, el Far West de la República Argentina. Quan havia iniciat el seu mandat com a ministre de Guerra (1874), la frontera amb els territoris indis estava situada a uns dos-cents quilòmetres a l’oest de Buenos Aires. Però tan sols en tres anys la va desplaçar cinc-cents quilòmetres a l’oest, incorporant els actuals estats de La Pampa, Río Negro i San Luís. El seu successor, el general Julio A. Roca (San Miguel de Tucumán, 1814 – Buenos Aires, 1814); i net del català Pere Roca (Tarragona, circa 1770), seria el continuador de l’empresa conqueridora de les planúries de la Pampa, fins als cims de la serralada dels Andes.