Tal dia com avui de l’any 1916, fa 103 anys, s’iniciava la batalla de Verdun. Els 6.000 voluntaris catalans (algunes fonts parlen de fins a 12.000) que s’havien allistat a l’exèrcit francès rebien el bateig de foc en la que seria la batalla més mortífera de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). La batalla de Verdun, lliurada entre els exèrcits de la República francesa i de l’Imperi alemany i que es va desenvolupar durant deu mesos, es va saldar amb 286.000 morts (146.000 francesos i 140.000 alemanys) i 412.000 ferits (216.000 francesos i 196.000 alemanys).

Els voluntaris catalans es van allistar a l’exèrcit francès a finals de 1915 (un any i escaig després de l’inici del conflicte) a través del Comitè de Germanor dels Voluntaris Catalans, organisme mixt francocatalà participat pel govern de la Mancomunitat de Catalunya i el govern de la República francesa. El conflicte mundial enfrontava les potències europees no tan sols per dirimir el lideratge continental, sinó també oposava dos models polítics diferenciats (la democràcia, representada per França, Gran Bretanya i Itàlia; amb l’autoritarisme, representat pels imperis alemany, austrohongarès i turc).

El Comitè de Germanor de Voluntaris seria la més destacada resposta de la classe política i de la societat catalanes a aquell conflicte. La gran majoria dels voluntaris catalans ―que serien enquadrats en els 1r, 2n i 3r regiments de Marxa de la Legió Estrangera― procedien del sindicat CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) i del partit Unió Catalanista, que ideològicament havia superat l’estadi del regionalisme i postulava la independència de Catalunya. La participació catalana tenia també l’objectiu d’internacionalitzar les reivindicacions nacionals de Catalunya.