Tal dia com avui de l’any 1640, fa 379 anys, en el context de les setmanes immediatament anteriors a l’esclat de la Revolució dels Segadors (1640), el govern del Principat citava a declarar Felip de Sorribes i Rovira, exalcaid de les presons reials de Barcelona, que el dia anterior havia alliberat Francesc de Tamarit (diputat del Braç Militar, equivalent a conseller d’Interior), Francesc Joan Vergós (enllaç entre el Consell de Cent barceloní i el Braç Militar) i Lleonard Serra (comerciant de la ciutat).

Aquestes personalitats havien estat empresonades per ordre del virrei Santa Coloma, acusades de conspirar contra la monarquia hispànica. El dia anterior (23 de maig), cap a les 10 del matí, més de 3.000 segadors armats havien penetrat a l’interior de la ciutat de Barcelona, i s’havien concentrat davant les masmorres hispàniques (situades a les torres de la muralla) exigint l’immediat alliberament dels presos Tamarit, Vergós i Serra. I cap a les 11 del matí, Sorribes es personava a les masmorres i els excarcerava. 

El govern del Principat va voler que quedés manifestament palès que, oficialment, les institucions catalanes estaven al marge d’aquells fets. En el Dietari de la Generalitat es consigna: “Dijous, a XXIIII. En aquest die vingué en consistori de ses senyories don Phelip de Surribas y Rovira, escarseller major dels càrcers real de la present ciutat, cridat per ses senyories, y lo senyor deputat ecclesiàstich, en nom del consistori, li demanà per orde de qui y com havia tret de les presons lo senyor deputat militar”, “y dit don Phelip ha respost que sa excel·lència (referit al virrei hispànic) dimars, que comptàvem a vint-y-dos del corrent, entre las deu y onse horas del matí, li donà orde anàs a la presó y tragués dit deputat militar y ell, inseguint lo orde (...) digué a Benet Guasch, son tinent, que·l tragués (...) y, al que fonch dit deputat (...) recusava exir y, dit don Phelip, li digué que anàs en bona hora que tenia orde de sa excel·lència de traure’l de la presó, y aleshores, dit deputat militar, obehint lo orde de sa excel·lència, se’n anà”.