Tal dia com avui de l’any 1442, fa 577 anys, moria a Saumur (regne de França) Violant d’Aragó i de Bar-Valois, que havia estat l’única descendent del comte-rei Joan I i de la seva segona esposa Violant de Bar-Valois. Joan I, en el seu primer matrimoni amb Mata (o Marta o Matilde) d’Armanyac, només havia tingut, també, descendència femenina en la persona de Joana d’Aragó-Armanyac. Quan va morir Joan I (1396) el va succeir el seu germà petit Martí I. I quan van morir, successivament i sense descendència legítima, el 1407 Joana d’Aragó-Armanyac (la seva germanastra gran) i el 1410 Martí I, anomenat l’Humà (el seu oncle), va restar com el darrer membre legítim amb el patrònim Bel·lònida.

Això la convertia en la millor situada per ocupar el tron de Barcelona, però la seva condició de gènere en aquell context va impedir que la seva candidatura progressés. Els seus principals rivals ―Jaume d’Urgell i Ferran de Trastàmara― van pretextar que en la llarga història del tron catalano-aragonès mai una dona havia estat en primera línia successòria. Violant d’Aragó, llavors, va presentar el seu marit Lluís d’Anjou (comte independent de Provença, rei de Nàpols i rebesnet del comte-rei Pere III i, per tant, net en tercer grau de Joan I i Martí I). Però no ho era biològicament: la seva mare ―la reina Joana I de Nàpols i besneta de Pere III― el va adoptar com a fill quan es va casar amb el pare de Lluís, també Lluís d’Anjou.

Aquest fet va ser utilitzat per Jaume d’Urgell i Ferran de Trastàmara per restar credibilitat a la candidatura conjunta de Lluís d’Anjou i Violant d’Aragó, i quan la seva proposició va arribar al Compromís de Casp (1412) no tenia suports importants. No obstant això, Violant d’Aragó no renunciaria mai a exercir un paper polític rellevant en el concert continental. Després de la mort del seu marit (1417), en la seva condició de comtessa independent de Provença i reina de Nàpols ―i dotada d’una extraordinària intel·ligència política― intervindria decisivament en la Guerra dels Cent Anys (1337-1453), protegint dins dels seus dominis Carles ―delfí (hereu) de França―, amenaçat per les tropes angleses i per la dissidència interna, i armant el regiment de Joana d’Arc.